REPORTATGE

El camp es queda sol

La pagesia i la ramaderia estan en risc de continuïtat per la manca de relleu generacional en un món en plena transformació en què els reptes climàtics i econòmics estan a l’ordre del dia.

Un ramader a la Coma de Setúria.Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

La modernització, la digitalització i la globalització han posat el sector primari en un segon pla a molts països desenvolupats. Els reptes climàtics i econòmics, com també la manca de relleu generacional, han propiciat que la ramaderia i la pagesia naveguin per una etapa de profundes transformacions. Tot i que aquest sector és un dels pilars fonamentals perquè la població es pugui alimentar, el món ramader i agrícola viu múltiples neguits que posen en risc la seva continuïtat. La manca de relleu generacional, la incertesa sobre el futur del conreu del tabac o la presència de l’os bru són alguns dels temors actuals dels pagesos del Principat.

“No hi ha relleu generacional, és una feina que hi has d’estar molt lligat. Hi ha èpoques de parts, a vegades el bestiar s’escapa, i per això sempre dic que estàs de guàrdia”, afirma el ramader i colliter de tabac Òscar Coma. Per aquest motiu, Coma comenta que per atreure més el jovent cal que no sigui una feina de tantes hores de dedicació al dia i que es puguin fer “vacances”. Una possibilitat per no treballar constantment podria ser plantejar la creació de cooperatives amb la finalitat de “combinar la feina” entre els pagesos, descriu el ramader.

El canvi climàtic és un altre maldecap per als treballadors del sector. Tot i que aquest any ha estat plujós, els últims dos anys van destacar per ser especialment secs. Una circumstància gens propícia per als ramaders perquè va fer encarir el preu dels aliments per nodrir el bestiar. “Per un tràiler de 20.000 quilos d’herba vam arribar a pagar 5.000 euros, si tens 40 vaques en quinze dies ja s’ho han menjat”, relata Coma. Una altra preocupació vinculada amb la variació climàtica és la facilitat per l’aparició de més malalties entre el bestiar. “L’any passat vam tenir la llengua blava”, recorda.

Una possibilitat seria crear cooperatives per combinarla fenia

Un altre aspecte vinculat amb el canvi climàtic és que la meteorologia s’ha tornat més inestable. “Les estacions tenen un decalatge, a l’hivern les nevades venen més tard”, exposa el ramader Miquel Pujal. Això pot causar un endarreriment del creixement de l’herba de les pastures, la qual cosa propicia que els ramaders s’hagin d’adaptar a les noves condicions. “Abans podies enviar el bestiar cap als prats més d’hora”, esmenta Pujal.

Una altra preocupació és el creixement de la població de l’os bru al Pirineu. “De moment no ens ha fet res, però tenim constància que passen per alguns llocs”, manifesta Coma. Davant d’aquest fet, els ramaders no se la juguen a l’hora de portar a pasturar segons quins animals. “Si tinc algun cap de bestiar valuós o que aprecio ja no el faig anar a la muntanya”, detalla Coma.

Hi ha temporades que es troben amb “una mancança de veterinaris”, certifica Pujal. S’ha donat el cas d’alguna jubilació, sumat amb algunes baixes mèdiques, fet que ha comportat que en alguna ocasió els ramaders anessin una mica “faltats”, al·ludeix Pujal. “És un tema delicat perquè quan en fa falta algun anem una mica coixos. Ara a l’estiu és més confortable, però la resta d’estacions ens fa una mica de por no tenir-ne suficients”, afegeix.

El futur de la producció de tabac és un altre motiu de desassossec per al sector. Preocupa que no hi hagi una substitució dels conreus en el futur, tenint en compte que cada vegada els governs van posant més restriccions perquè es deixi de fumar. “Els ingressos pel tabac no estan garantits perquè la gent anirà deixant de fumar a llarg termini i això acabarà amb pocs ingressos, s’ha de buscar una alternativa”, esmenta Coma.

El Govern té clar que el sector primari és fonamental per produir carn de qualitat i també per preservar l’entorn natural. Per aquest motiu hi està dedicant esforços mitjançant diverses accions. El febrer d’aquest any, el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, va anunciar un nou paquet de mesures econòmiques. La injecció, de quatre milions d’euros, es tracta d’un increment del 10% respecte de l’any passat i del 35% si es tenen en compte les partides dels dos últims anys.

“Des del ministeri i dels comuns hem de seguir acompanyant aquest sector per continuar-lo fent viable i continuar fent que sigui factible aquest relleu generacional”, va declarar Casal durant la Fira del bestiar d’Ordino. L’administració també ha anat creant nous models de finançament per nous productes de qualitat, un aspecte que Casal defensa que ha de permetre “garantir el sector”.

Segons el ministre, el sector actualment es troba “estable”, ja que “les xifres ens demostren que hem sigut més productius que els altres anys, hem sigut el segon any més productiu dels darrers vuit o deu anys”, va detallar. “Això ens esperona que el sector continua viu i que cal continuar acompanyant-lo”, va afegir el titular de la cartera de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia.

En línies generals, els ramaders es mostren satisfets amb el ministeri. “Estic bastant satisfet amb el rol del ministre, hi ha coses que van cap a bé”, valora Pujal. I ho exemplifica amb les ajudes o els collars equipats amb sistemes de geolocalització amb GPS amb la finalitat de proporcionar més seguretat als ramats contra possibles atacs de depredadors. “En les demandes que hem anat fent no ens han donat l’esquena, sempre seria millor més, però ens han entès”, opina Coma.

tracking