Jaume Bartumeu se suma a una carta internacional per defensar els drets humans a l’Iran

L’excap de Govern Jaume Bartumeu ha signat, juntament amb altres 103 antics líders internacionals —entre ells expresidents, exprimers ministres, exministres d’Exteriors i exalcaldes— una carta oberta en què insten la comunitat internacional a actuar amb urgència per defensar els drets humans a l’Iran.

Els signants expressen una profunda preocupació per l’agreujament de la crisi de drets humans al país, assenyalant que només l’any passat el règim iranià va executar més de mil persones, i que les execucions han continuat durant el 2025. Les dones, segons denuncien, han estat especialment afectades per la repressió, sotmeses a greus restriccions de llibertat i dignitat sota la coneguda “Llei del vel i la castedat”, que amplia el control estatal sobre la ciutadania femenina.

El document també reclama una intervenció urgent per part de l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans, per tal d’evitar l’execució imminent de presos polítics. Els signants remarquen que el poble iranià “està reclamant amb valentia democràcia i llibertat, rebutjant tant les dictadures monàrquica com religiosa”.

A la carta es recorda també el manifest subscrit el juny del 2024 per més de 4.000 parlamentaris i un centenar d’exlíders mundials, que donaven suport al pla de 10 punts de Maryam Rajavi per a un Iran democràtic. Aquest pla defensa principis com la separació entre religió i estat, la igualtat de gènere, l’abolició de la pena de mort i la celebració d’eleccions lliures. Segons el text, aquest marc s’alinea amb les aspiracions del poble iranià per una república laica i democràtica i aposta per un futur de pau duradora a la regió.

Jaume Bartumeu ja havia signat una carta similar el 23 de maig de 2023, i va tornar a donar suport al manifest del juny de 2024, després de participar en la Cimera Mundial per la Llibertat de l’Iran celebrada a París el 29 i 30 de juny de l’any passat.

Entre els signants destacats de la nova carta hi figuren noms com Jean-Claude Juncker, expresident de la Comissió Europea; Óscar Arias, expresident de Costa Rica i premi Nobel de la Pau; Aleksander Kwaśniewski, expresident de Polònia; Mauricio Macri (Argentina), Jorge Tuto Quiroga (Bolívia) i Andrés Pastrana (Colòmbia), tots ells expresidents dels seus respectius països.

També hi han donat suport diversos exprimers ministres europeus com Elio di Rupo i Guy Verhofstadt (Bèlgica), Petre Roman (Romania), Antonis Samaras (Grècia), Sigmar Gabriel (Alemanya), així com els exlíders de San Marino, Giuseppe Maria Morganti, Rosa Zafferani i Francesco Mussoni, i l’exministre d’Exteriors sanmarinès Nicola Renzi. Completen la llista, entre d’altres, Mario Frick (Liechtenstein) i Joseph Muscat (Malta).

El text original, redactat en llengua anglesa, s’acompanya de la relació completa dels signants i la traducció al català de la carta oberta.