Un gas radioactiu sense estudiar

El radó és un gas radioactiu d’origen natural que pot suposar un perill important per a la salut si s’acumula a l’interior dels edificis. Tot i ser imperceptible als sentits, està classificat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a cancerigen per als humans, especialment vinculat al càncer de pulmó. De fet, després del tabac, és la segona causa principal d’aquest tipus de patologia respiratòria.

Tot i la potencial perillositat, Andorra no disposa actualment d’estudis específics sobre la presència d’aquest gas al territori. No obstant això, si s’observen les dades de les comarques veïnes del nord de Catalunya –amb les quals el Principat comparteix sòl i estructura geològica–, s’hi detecten nivells dels més elevats de l’Estat espanyol, segons dades del Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

En condicions habituals, el radó s’allibera de manera inofensiva cap a l’atmosfera. El risc apareix quan s’infiltra a l’interior de construccions a través de fissures, esquerdes estructurals, passos de canonades o desguassos, i s’hi acumula a causa de la manca de ventilació. Els espais més vulnerables són els soterranis, plantes baixes i àrees mal airejades. Entre les mesures preventives més eficaces hi ha la ventilació regular d’espais tancats, el segellament de les obertures al subsol i, en el cas de noves construccions, la incorporació de sistemes per evitar l’entrada del gas.

Un risc sense diagnòstic

Tot i no comptar amb una diagnosi detallada sobre la presència del radó al país, el Govern ha posat en marxa aquest any la comissió interministerial Una sola salut, amb l’objectiu de coordinar accions preventives i de vigilància davant riscos que poden afectar la salut pública, la biodiversitat, l’entorn i els animals. En el marc del grup de treball dedicat al medi atmosfèric i aquàtic, s’ha plantejat la necessitat d’establir mecanismes de control i una regulació específica sobre aquest gas. No obstant això, de moment no s’han desplegat dispositius de mesura ni accions concretes de diagnosi territorial.

Fins que es defineixin protocols oficials, l’executiu recomana preveure sistemes de ventilació a les plantes subterrànies dels edificis i, en fase de redacció de projectes urbanístics, valorar la presència de granit en el subsol, ja que és el tipus de roca que habitualment allibera radó.

El radó és la segona causa de càncer de pulmó més important, després del tabac

Des d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I) també hi ha disponibilitat per estudiar el fenomen, sempre que es rebi l’encàrrec institucional corresponent. La geòloga Aina Margalef va explicar que Andorra ja compta amb un mapa geològic, que permet identificar les àrees potencialment més exposades. En aquest sentit, les parròquies d’Escaldes-Engordany i Encamp serien les zones amb més presència de granit, la roca que sol emetre gas radó de manera natural.

AR+I ha elaborat un mapa geològic que podria ser la base d'un futu estudi

Tot i això, Margalef va remarcar que aquest mapa no és suficient per establir una zonificació de risc, ja que “no hi ha representats els dipòsits quaternaris, que de vegades tapen els granits, i a Andorra no s’han fet estudis, per tant, desconeixem el potencial i no podem fer mapes de zonificació amb el mapa geològic”.