REPORTATGE
Andorra, escenari de dopatge
La sèrie de netflix ‘Olympo’ situa un centre de dopatge a Andorra i obre un debat incòmode de la imatge del país a l’exterior.
Responsables de l’empresa publicitària.
Amb una trama provocadora i una realització cuidada, la sèrie Olympo, estrenada recentment a Netflix, s’ha colat entre les produccions més vistes de la plataforma. Però darrere de l’entreteniment, el que ha cridat especialment l’atenció –sobretot des del Principat– és la ubicació clau d’un dels elements centrals de la ficció: un centre mèdic de dopatge situat a Andorra.
La sèrie, que combina el drama amb la crítica social, gira al voltant d’una empresa publicitària vinculada a l’esport d’elit, Olympo, que ofereix una nova substància capaç de millorar el rendiment dels atletes sense deixar rastre als controls antidopatge. El Centre d’Alt Rendiment Pirineus, fictici, però inspirat en entorns reals, és on s’entrenen els esportistes seleccionats, mentre que és a Andorra on aquests reben la substància blava que esdevé l’eix de la trama. Una substància que, segons s’hi afirma, no es detecta en anàlisis d’orina i que només podria arribar a descobrir-se mitjançant un control de sang... tot i que, com revela el desenllaç de la sèrie, ni tan sols aquest mètode aconsegueix exposar el dopatge.
El centre de dopatge andorrà funciona com una mena de laboratori secret, sofisticat i clínicament impecable. Un entorn que la sèrie no tan sols utilitza com a localització narrativa, sinó que simbolitza, a ulls dels creadors, un espai ideal per esquivar controls, operar amb discreció i mantenir l’opacitat necessària per protegir els implicats. L’aura de discreció que envolta Andorra, juntament amb la seva ubicació aïllada i la proximitat als Pirineus, fan del país un lloc idoni per a aquest tipus de pràctiques en l’univers fictici d’Olympo.
Netflix estrena ‘Olympo’, sèrie que vincula Andorra amb el dopatge
Tot i que les escenes han estat principalment rodades al Balneari de Panticosa (Osca), la decisió de situar el centre mèdic a Andorra no ha passat desapercebuda. La ficció recull i reforça certa narrativa que associa el país amb pràctiques opaques, com ja ha passat en altres ocasions amb temes com ara la fiscalitat o els sistemes bancaris. En aquest cas, l’associació amb el dopatge esportiu reobre el debat sobre com Andorra és representada en la ficció i quin impacte pot tenir això sobre la seva imatge pública. Més enllà de l’entreteniment, Olympo sembla voler suggerir que, darrere l’esport d’elit, existeix una arquitectura paral·lela de poder, silencis i complicitats.
El personatge principal, Amaia, una atleta d’elit que sospita del sistema que l’envolta, intenta denunciar l’engranatge dopant. Tanmateix, topa amb una muralla d’incredulitat institucional i falta de proves científiques. Aquesta impotència reforça el missatge de la sèrie: en l’esport de màxim nivell, el poder, el silenci i els interessos comercials poden passar per damunt de l’ètica i la veritat. El conflicte entre veritat i conveniència esdevé una constant en la trama i Andorra, de forma simbòlica, es converteix en un escenari on aquesta lluita s’expressa amb més força.
Amb una producció de gran factura i una narrativa que no deixa indiferent, la sèrie obre una finestra incòmoda sobre el món de l’esport i posa el Principat al centre d’un debat que, tot i ser fictici, pot tenir ressò real. La tria d’Andorra com a base d’operacions del dopatge no és un gest innocent: qüestiona la transparència de les institucions i alimenta una mirada crítica que pot traspassar els límits de la ficció. Com ja ha passat amb altres representacions mediàtiques, Olympo pot influir en la percepció internacional del país i en el relat que se’n construeix des de fora.