Una prova d’alcoholemia fora de termini

El Tribunal Superior ha deixat sense efecte una condemna per conducció sota els efectes de l’alcohol i per negativa a fer una prova de tòxics, després de concloure que les proves utilitzades per justificar els delictes no reunien prou garanties. El cas té l’origen el 15 de març del 2019, quan el conductor va protagonitzar un incident de trànsit a l’avinguda Copríncep De Gaulle d’Escaldes-Engordany. Un motorista va impactar contra la porta del seu cotxe, que ell havia obert des de l’interior. L’home va marxar immediatament del lloc i es va desplaçar al seu domicili, a Santa Coloma.

El Superior aplica el principi de presumpció d’innocència.

Poc després, conscient que la policia podria estar investigant l’accident, va trucar al seu pare perquè l’acompanyés fins al camp de futbol, on tenia entrenament. Va ser en aquest context, pels volts de les 21 hores, que va ser localitzat i sotmès a una prova d’alcoholèmia, que va donar un resultat positiu d’1,36 grams per litre de sang. El Tribunal de Corts el va considerar culpable i el va condemnar a dues penes: arrest nocturn durant dos mesos (amb suspensió condicional durant dos anys) i retirada del permís de conduir durant 22 mesos.

Tanmateix, el Tribunal Superior no comparteix aquest criteri. En la seva sentència, fa una anàlisi detallada de la cronologia dels fets i posa en dubte la validesa de la prova d’alcohol. Segons es desprèn de les mateixes actuacions judicials, l’acusat va deixar de conduir aproximadament a les 19 hores i la prova no es va fer fins a les 21.11. És a dir, més de dues hores després. Aquest lapse de temps és clau: el tribunal considera que, en aquest interval, els nivells d’alcohol en sang poden haver variat considerablement i, per tant, no es pot concloure amb certesa que superés el límit legal mentre conduïa.

Dubtes

A més, l’acusat va declarar que un cop a casa seva, abans de ser detingut, havia begut diversos gots de vi, fet que el tribunal considera plausible i que, per si sol, ja genera un marge de dubte raonable sobre la validesa de la prova. Segons la doctrina penal, qualsevol incertesa ha de jugar a favor de l’acusat i per això el tribunal decideix anul·lar la condemna.

Pel que fa al delicte de negativa a sotmetre’s a una prova de tòxics, el tribunal també hi veu mancances greus. La legislació vigent preveu que, si una persona es nega a fer una primera prova amb dispositiu salival, la policia li ha d’oferir obligatòriament una segona opció: l’anàlisi de sang. En aquest cas, no hi ha cap prova ni testimoni que acrediti que aquesta segona opció es va oferir. De fet, ni tan sols es recull als informes policials ni als testimonis en el judici. El Superior considera que no es pot condemnar ningú si no es compleixen de manera estricta els requisits legals, i per això també anul·la aquesta part de la sentència.

El tribunal recorda que el dret penal és especialment exigent amb les proves, perquè les conseqüències d’una condemna poden ser molt greus. En aquest cas, tot i que el resultat de la prova d’alcoholèmia era elevat, això no és suficient per justificar una condemna si no es pot demostrar amb claredat que aquell nivell ja hi era mentre l’acusat conduïa. A més, el tribunal també qüestiona el pes que es va donar a una suposada declaració d’un testimoni que hauria dit que el conductor “anava begut”. En el judici, aquest testimoni va assegurar no recordar haver fet aquella afirmació.

Dos delictes

Amb tot plegat, el Tribunal Superior ha estimat el recurs de la defensa i ha absolt l’acusat dels dos delictes. La decisió posa en relleu la importància de respectar escrupolosament el procediment en la recollida de proves i de no donar per fet fets que no poden ser provats amb seguretat. També evidencia que el sistema judicial manté els principis de garanties processals.