CONSELL GENERAL

El Govern descarta intervenir en el mercat de compra d’habitatges

Marsol defensa les mesures ja adoptades per regular el sector i afirma que no actuaran directament sobre l’adquisició d’immobles

La ministra, ahirFernando Galindo

Àlex Ripoll
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

L’habitatge va tornar a centrar el debat durant la sessió de preguntes al Govern al Consell General. Aquesta vegada, el focus va ser el mercat de compra i les mesures –o la manca d’elles, segons a qui es pregunti– que ha adoptat el Govern per frenar l’increment dels preus. El president de Concòrdia, Cerni Escalé, va ser qui va posar el tema sobre la taula, recordant que el preu del metre quadrat ha passat dels 3.100 euros el 2019 als més de 5.000 detectats el mes de juny passat.

Marsol i Escalé al Consell General després de la sessió d’ahir.Fernando Galindo

La pregunta d’Escalé va ser si el Govern preveu aplicar mesures intervencionistes al mercat de compra, tal com s’ha fet en el de lloguer. La resposta de la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, va ser negativa, i va deixar clar que l’executiu no preveu intervenir en el mercat de compra. Tot i això, Marsol va defensar les accions ja aplicades, com ara l’impost a la inversió estrangera, la limitació de dos immobles per persona estrangera o el control més exhaustiu sobre la immigració. Marsol va reconèixer que una de les mesures, la taxa, no va tenir l’efecte dissuasiu esperat i va mostrar-se oberta a la possibilitat de parlar-ne en seu parlamentària, afirmant que l’impost “encara té recorregut”. Un aspecte que sí que ha funcionat de l’impost ha estat el recaptatori –quatre milions en tres mesos– i Marsol va defensar que això ha permès que la inversió en habitatge no sigui tan costosa.

Marsol va recordar que per frenar la inversió s’han pres mesures com la Llei òmnibus, però que es va aprovar a l’abril i que encara és massa aviat per avaluar els resultats de les mesures. Per aquest motiu, va demanar més temps als consellers per valorar fins a quin punt la Llei per al creixement sostenible podrà contribuir a pal·liar la problemàtica.

La presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, també va intervenir en el debat, reiterant la proposta del seu partit sobre les cases modulars. Segons Montaner, aquest recurs podria facilitar l’emancipació dels joves, ja que “amb 20 metres quadrats ja en tenen prou per independitzar-se”, segons va afirmar. Marsol, però, va matisar que els plans del Govern passen per utilitzar les construccions modulars per reduir terminis en l’edificació d’immobles sencers, però no per crear habitatges individuals separats.

Pla d'innovació

Les línies mestres del pla estratègic nacional per a la innovació i l’emprenedoria es presentaran finalment al setembre. Inicialment, la previsió era fer-ho divendres vinent, però Marsol va sol·licitar una pròrroga per disposar de més temps i així poder acabar de tancar diversos aspectes pendents de definició.

El document, segons va explicar la ministra, permetrà donar continuïtat a la tasca iniciada l’any 2021 i servirà com a full de ruta per estructurar, desenvolupar i consolidar la futura àrea d’Innovació. Marsol va exposar-ho en resposta a una pregunta formulada per la presidenta suplent del grup socialdemòcrata, Susanna Vela.

XOC PEL PLA NACIONAL CONTRA LES DROGUES

Un altre dels enfrontaments de la sessió el van protagonitzar el conseller general socialdemòcrata Pere Baró i la ministra de Salut, Helena Mas. El desacord va girar entorn del pla nacional contra les drogodependències, ja que Baró va acusar el Govern de no haver comptat amb les associacions que lluiten contra aquesta xacra a l’hora d’elaborar-lo, mentre que Mas va assegurar que mantenen un contacte “mensual” amb diverses entitats.

D’altra banda, Mas va avançar que l’Observatori de salut mental i addiccions podria estar llest amb vista al setembre.

ESPOT TITLLA "D'INJUSTES" LES CRÍTIQUES A XAVIER MUJAL

El cap de Govern, Xavier Espot, va justificar la contractació de Xavier Mujal com a assessor de comunicació de l’executiu i va carregar contra algunes de les crítiques rebudes, qualificades per ell mateix com a “injustes i de baixa volada”. Espot va fer aquestes declaracions en resposta a la consellera general de Concòrdia Núria Segués, qui va qüestionar la necessitat de fer aquest nomenament a mitjan legislatura i va posar sobre la taula si els recursos no s’haurien pogut destinar a altres prioritats.

El cap de Govern va defensar que la comunicació institucional és una eina clau per exercir la política de manera eficaç i transparent. Va explicar que la decisió d’incorporar un nou assessor no és improvisada, sinó que respon a una necessitat detectada des de fa temps, ja que veia que feia falta un reforç a la comunicació de l’executiu. No obstant això, va explicar que no s’havia trobat fins ara el perfil adequat, que, segons Espot, havia de ser una persona andorrana, amb un “coneixement profund del país i una trajectòria consolidada en el servei públic”.

Espot va explicar que totes aquestes condicions es van complir amb la disponibilitat recent de Mujal, que va permetre finalment materialitzar aquest reforç. També va voler desmentir que Mujal hagi estat acomiadat de la seva anterior feina a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i va remarcar que arriba al Govern amb “excel·lents cartes de recomanació” i una destacada trajectòria. Per tot plegat, va concloure que “les peces han encaixat i s’ha decidit tirar endavant amb la contractació”.
tracking