CANVIS DE POBLACIÓ

Tornar a Portugal pel lloguer

Cada vegada més residents portuguesos de mitjana edat decideixen tornar al país d’origen per la dificultat d’accés a l’habitatge

Mercat O feirãoComú d'Andorra la Vella

Víctor González
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

L’increment del preu dels lloguers empeny cada vegada més residents portuguesos de mitjana edat a fer les maletes i tornar al país d’origen. Fins ara era habitual que molts ciutadans d’aquesta nacionalitat se n’anessin d’Andorra un cop accedien a la jubilació. En els últims anys, però, s’ha observat una tendència inèdita fins ara. “Conec força casos de pares i mares d’entre 30 i 40 anys amb fills petits que decideixen anar-se’n a viure a Portugal. Alguns fins i tot són nascuts al Principat”, explica al Diari la consellera de la comunitat portuguesa a Andorra Silvia Prada.

Una parada amb productes típics portuguesos.Comú d'Andorra la Vella

Les dificultats creixents per accedir a l’habitatge a un preu assequible són el motiu principal darrere d’aquest fenomen. “No marxen per qüestions laborals. La feina no és un problema. Però si els lloguers continuen pujant cada vegada més famílies es plantegen tornar a Portugal”, apunta. L’encariment del mercat immobiliari, però, no és l’únic factor que explica el fenomen. “La situació econòmica a Portugal no és ideal, però en aquest moment hi ha bones oportunitats de feina en sectors com ara la construcció i les tecnologies digitals”, assegura Prada. La consellera també cita motivacions més personals, com les ganes de “canviar d’aires”, i d’altres de comunitàries, com la voluntat de viure més a prop de la família. En alguns casos, assenyala Prada, que els pares o avis hagin tornat a Portugal en jubilar-se és una raó més per marxar d’Andorra.

“La situació econòmica a Portugal no és ideal, però en aquest moment hi ha bones oportunitats”Silvia Prada, Consellera de la comunitat

Per la seva part, el president i director artístic del Grup de Folklore Casa de Portugal, José Luis Gonçalves, va coincidir amb Prada que Andorra ha “perdut atractiu” com a país d’emigració per a la comunitat portuguesa. “Hi ha facilitats per accedir a una feina, però l’habitatge complica les coses”, va afirmar.

“Hi ha facilitats per accedir a una feina, però l’habitatge complica les coses”José Luis Gonçalves, President del Grup de Folklore

Menys del 10%

La comunitat d’origen lusità ha perdut pes respecte de la població total en els últims anys. Segons les dades demogràfiques publicades pel departament d’Estadística del Govern, del 2010 al 2024 la població amb nacionalitat portuguesa va passar de 10.832 persones a 8.529. És una reducció del 21,26%, de 2.303 persones en termes absoluts. Alhora, en aquest període la població total del Principat ha crescut de manera contínua. El 2010 era de 70.290 persones i el 2024, de 87.097. És un creixement del 23,91%, és a dir, de 16.807 persones. Les tendències, per tant, són oposades: descens de la població portuguesa i increment de la població total.

Del període analitzat, els anys en què es van registrar caigudes més pronunciades de la població portuguesa són els posteriors a la crisi econòmica del 2008. Del 2010 al 2011, la disminució va ser del 5,06% (de 10.832 a 10.284 persones); del 2011 al 2012, del 3,19% (de 10.284 a 9.956), i del 2012 al 2013, del 3,43% (de 9.956 a 9.614). Del 2023 al 2024 va ser de l’1,73% (de 8.679 a 8.529).

En termes proporcionals, doncs, la població portuguesa ha caigut de manera constant respecte de la població del Principat. El 2010 representava el 15,41% del total. El 2024, el 9,79%. Tot i això, si es té en compte en el càlcul els ciutadans d’origen lusità que han adquirit la nacionalitat andorrana, el consolat portuguès estima que un 20% de la població total del país –és a dir, un de cada cinc habitants– té orígens portuguesos.

TECA I DANSES A LES ARCADES

La plaça Guillemó d’Andorra la Vella va tornar a acollir ahir, de deu del matí a dues de la tarda, el mercat O Feirão. Organitzat pel Grup de Folklore Casa de Portugal des de fa deu anys com a iniciativa per promoure la cultura i gastronomia lusitana al país, l’esdeveniment va tenir, com és habitual, un marcat caràcter tradicional. Amb música pimba –la versió pop de les tonades populars– sonant a tot drap pels altaveus i, cada tres quarts d’hora, amb un conjunt d’acordió, triangle i cor femení, les danses tradicionals van tornar a ser les protagonistes de la festa. A les parades, els visitants podien adquirir embotits, verdures cultivades en horts del país, pa de blat de moro, pastéis de Belém, bunyols de bacallà i, fins i tot, fer un glop de vi. En un racó de la plaça també hi havia un petit corral amb pollastres i conills, un espai que va fer les delícies dels més petits.

O Feirão és la festa de final de curs del Grup de Folklore Casa de Portugal. És un dia per celebrar la cultura lusitana i fer una mostra de les activitats i tallers organitzats per l’associació al llarg de l’any. Com no podia ser d’una altra manera, la majoria de dansaires anaven abillats amb els vestits tradicionals del nord de Portugal, d’on són originaris molts dels membres de la comunitat.

Les autoritats no van voler perdre’s la cita. Hi van assistir representants del Govern i del comú de la capital. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, la cònsol menor d’Andorra la Vella, Olalla Losada, i el conseller general del PS Pere Baró fins i tot van atrevir-se a sortir a ballar les danses típiques.

Gonçalves va destacar que la població d’origen portuguès resident a Andorra està “plenament integrada” al país.
tracking