Tanca la pensió Els Escalls pel lloguer

Després de més de quinze anys d’activitat, la pensió Els Escalls, gestionada per Benigno Murías, es veu obligada a abaixar la persiana. No és un tancament volgut, ni planificat, sinó forçat per un canvi de propietat de l’immoble i per unes condicions contractuals impossibles d’assumir. Murías explica que aquesta etapa tan significativa de la seva vida arriba a la fi per causes alienes a la seva voluntat. “Fa anys que fèiem tractes amb els avis i la mare de l’actual propietària. Mai no he tingut problemes amb cap d’ells, però la nova propietària té altres idees i no queda més remei que respectar-les”, lamenta Murías al Diari, afegint que “les noves condicions no em donen cap opció”.

“La voluntat no era tancar, però les condicions del nou contracte no em deixen”Benigno Murías, Propietari de la pensió Els Escalls

Des del primer moment, va comunicar la situació tant als inquilins com a Afers Socials. Segons diu, aquests últims van ser els primers a ser informats, per tal que puguin activar amb temps els protocols de derivació i reallotjament de les vuit persones allotjades per l’ens. “Els nostres inquilins són, en molts casos, persones derivades d’Afers Socials. També hi ha jubilats i treballadors que no poden pagar un lloguer estàndard. Els hem donat tres mesos perquè trobin una altra opció, que és el temps que queda fins que venci el contracte”, assegura.

Per a Murías, la pensió no era només un negoci. Amb el pas dels anys havia esdevingut una comunitat, un petit refugi per a persones que sovint no troben el seu. El tracte era proper, flexible i basat en la confiança mútua. “Amb molts d’ells hem fet família. Ens ajudem sempre que podem. Si un mes no poden pagar ja m’ho paguen el següent. Aquí sempre hi ha hagut molt bon ambient”, confessa.

Aquest model, però, és difícil de sostenir quan les condicions legals i econòmiques es tornen adverses. Explica que, tot i els esforços per ajustar preus i optimitzar recursos, la nova proposta contractual fa impossible la continuïtat. “La meva voluntat no era tancar, però les condicions del nou contracte no em deixen cap altra opció. No em donen marge per continuar treballant. Tot s’ha encarit molt. Nosaltres ja anàvem ajustant on podíem, però no podem fer miracles”, assegura, destacant que es tracta d’una situació “molt desagradable, primer per a mi i després per als inquilins, que són una família”. “Això ha estat casa seva durant anys. No som un hotel convencional”, conclou.