Més del 75% d’entrades venudes

El Festival internacional de jazz d’Escaldes-Engordany ja havia venut ahir al tancament d’aquesta edició més del 75% de les entrades. “Estem molt satisfets de la resposta del públic, sobretot quan encara queda la traca final, que estem segurs que portarà molta gent.” El conseller de Cultura i Promoció Econòmica, Valentí Closa, es refereix, és clar, al concert que el pianista Michel Camilo i el guitarrista Tomatito oferiran avui a les vuit del vespre a la sala Prat del Roure. El recital inaugurarà la gira del quart i darrer treball d’estudi del duet, Spain Again Forever, publicat l’any passat.

En l’àlbum, qui va ser company d’aventures de Camarón de la Isla i Paco de Lúcia –du una enganxina dels mestres a la funda de la guitarra– i qui sens dubte és un dels pianistes més destacats del panorama jazzístic internacional revisiten un grapat de clàssics estimats pel públic: entre altres, Alfonsina y el mar, la mítica zamba d’Ariel Ramírez interpretada per Mercedes Sosa, Mambo influenciado, una de les cançons més populars de Chucho Valdés, Nardis, un tema de l’època modal de Miles Davis, i La leyenda del tiempo, la cançó amb què Camarón obre el disc homònim, un dels més trencadors de la història del flamenc.

“Estem molt satisfets de la resposta del públic, sobretot quan encara queda la traca final”Valentí Closa, Conseller de Cultura d’Escaldes

Camilo i Tomatito van presentar l’espectacle ahir al migdia en un descans dels assajos del concert. Fa tres dècades que toquen junts. “Diuen que en els matrimonis hi ha una crisi forta cada set anys. Nosaltres les hem superat totes”, assegurava el guitarrista amb el seu humor proverbial. La fórmula de l’èxit, va resumir Tomatito, és que interpreten la música que els agrada, en un diàleg entre dos artistes que provenen d’universos musicals diferents.

“Cada vegada coneixem millor els gustos de la gent que ve als concerts del festival”Valentí Closa, Conseller de Cultura d’Escaldes

Què és el més important que ha après cada intèrpret de la tradició musical en què va formar-se el seu company de duet? Tomatito, en la seva resposta a la pregunta, va centrar-se en les semblances: “El jazz i el flamenc són cosins. En aquestes músiques el principi i el final solen ser sempre els mateixos, però entremig tens llibertat per improvisar. Cada dia la peça és nova.” L’almerienc també va remarcar que tant el jazz com el flamenc són músiques sorgides “del poble” en què la melodia i, sobretot, la veu humana tenen una importància cabdal.

Camilo, per la seva part, va coincidir amb Tomatito en aquest punt: “L’arrel del jazz és el blues. I, el blues, és una expressió de llibertat, fins i tot d’evasió de la realitat, ja que va néixer entre afroamericà en temps de l’esclavitud.”

Un balanç positiu

Per a Closa, el primer balanç provisional que cal fer de la 41a edició del festival –la quarta des que va reprendre’s– és “molt positiu”. El conseller assegura, en aquest sentit, que la bona resposta del públic anima la corporació a continuar donant suport al certamen en els pròxims anys. “Cada vegada coneixem millor els gustos de la gent que ve als concerts del festival”, va assegurar. El gran recital de la jornada d’ahir va ser el de la vocalista francoamericana Cécile McLorin Salvant (1989), una de les veus més reconegudes de la seva generació.