Els metges extracomunitaris tindran menys traves legals per treballar

La modificació de la Llei de professions de salut, a tràmit parlamentari, té la missió de facilitar l’arribada de metges traient cotilles a la normativa: que la regulació no suposi un entrebanc extra, malgrat que n’hi hagi d’altres d’evidents, com ara el cost de la vida. Com ja s’havia avançat, es relaxen els requisits respecte al coneixement de l’idioma oficial, s’allarguen els permisos de curta durada i per potenciar la figura per compte propi garantint alhora la cobertura de l’atenció sanitària urgent, el professional que entri amb un permís d’immigració d’aquesta tipologia (compte propi) podrà ser assalariat del SAAS per fer guàrdies. El projecte de llei també facilita l’arribada de metges extracomuntaris que prèviament hagin passat per estats europeus. Actualment, se’ls demana una titulació equiparable al nivell 7 del marc andorrà de qualificacions (MAQ) i alhora reconeguda o homologada en un país de la UE o de l’AELC (Associació Europea Lliure Comerç). La memòria justificativa del projecte de llei assenyala que “és molt freqüent que les titulacions de medicina dels països de l’Amèrica Llatina no assoleixin el nivell 7 del MAQ, però sí l’homologació en un estat europeu, habitualment Espanya”. Ara mateix, si tenen aquesta homologació poden treballar a Andorra, però accedint-hi per la via de l’habilitació especial, que és quan s’acrediten necessitats sectorials i “que és notòriament més lent que la tramitació habitual”. El projecte de llei ho corregeix.

El ministeri remarca que molts professionals han treballat a espanya

S’afegeix un nou apartat a l’article 8 de la llei que es modifica, que estableix que els facultatius que no puguin acreditar el citat nivell 7 podran obtenir el permís d’exercici si disposen “d’un títol oficial d’ensenyament superior que habiliti per a l’exercici de la professió de metge al país expedidor” i “aquest títol hagi estat reconegut o homologat per un país de la Unió Europea o de l’Associació Europea de Lliure Comerç, i aquest reconeixement o homologació doni dret a exercir en el país que l’ha acordat”. En la memòria justificativa signada per la ministra de Salut, Helena Mas, s’insisteix que facultatius en aquesta situació “estan exercint de manera legal al país veí. Alguns inclús han cursat la formació com a especialistes a Espanya amb el sistema MIR i, per tant, el títol de l’especialitat que exerciran a Andorra és espanyol”. La conclusió és que “es considera que es tracta de professionals amb una titulació que la normativa espanyola equipara a la seva pròpia i no té sentit que a Andorra tinguin un tracte diferent”.

l’actual necessitat de l’habilitació especial retarda els tràmits

D’altra banda, el projecte de llei estableix uns requisits específics per a les especialitats mèdiques. El que es fixa és que els metges especialistes han de disposar d’una titulació reconeguda o homologada en un estat membre de la Unió Europea o de l’AELC que doni dret a l’exercici de la professió de metge especialista en l’estat que l’ha emès o acordat. “D’aquesta manera es garanteix la qualitat de la formació presentada”, sosté la memòria del projecte de llei. Si, per contra, l’acreditació acadèmica no ha estat emesa o reconeguda a la UE o l’AELC “caldrà fer una valoració tècnica de la titulació i del perfil professional del sol·licitant”, un procediment que s’haurà de regular per reglament i seguint directrius europees.

Però, quants professionals sanitaris falten? El ministeri admet que “l’experiència acumulada ha permès constatar que en molts casos és difícil estimar aquestes necessitats” –que es tradueixen en habilitacions especials– i, per això, una altra de les disposicions del projecte de llei és que s’ha de desenvolupar un reglament que fixi pautes per determinar-les, amb l’ajuda del SAAS, la CASS i els col·legis professionals. El termini d’esmenes dels grups parlamentaris al text legislatiu finalitzarà –si no hi ha pròrrogues– l’1 de setembre.