COMPAREIXENÇA DEL SECRETARI D'ESTAT D'AFERS EUROPEUS

El calendari del referèndum encén el debat sobre l’acord d’associació

Concòrdia i Andorra Endavant s’alien per defensar que cal votar abans que es pronunciï el Parlament Europeu per evitar el risc reputacional

Compareixença al Consell.CONSELL GENERAL

Dolors Moreno
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

La segona part de la compareixença del secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, davant la comisió legislativa de Política Exterior va durar quatre hores més. Si a la primera part la discussió més elevada de to va ser per si es podia modificar el text de l’acord d’associació, ahir la polèmica va ser el calendari del referèndum, un calendari sense dates, però amb una planificació que ubica la votació després que el Parlament Europeu s’hagi pronunciat. Una decisió que no agrada al bloc del no, ni a Concòrdia ni a Andorra Endavant. La discrepància es va fer evident en l’arrencada de les preguntes dels consellers –l’exposició de Riba va ser curta, poques novetats des del 18 de maig, quan havia comparegut, més enllà de constatar que se segueix en espera de Brussel·les– perquè el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, va iniciar el torn preguntant per què la consulta s’havia de celebrar després del pronunciament europeu, si era una decisió “tècnica o política”.

“Totes les institucions saben que Andorra farà un referèndum i que pot dir que sí o que no”
Landry Riba, Secretari d’Estat d’Afers Europeus

Va quedar clar que és una decisió política i que s’ha pres perquè es considera que és més procedent fer-ho “quan l’altra part ja ha dit el que havia de dir” i perquè el tràmit s’ha de seguir sí o sí, malgrat que Andorra eventualment pugui decidir que no el vol sobre la base del resultat del referèndum. Igualment, Brussel·les s’ha de pronunciar perquè també implica San Marino. L’argument no va convèncer ni Escalé ni la presidenta del grup parlamentari d’AE, Carine Montaner, que van insistir en el “risc reputacional” de rebutjar un text que ha validat la Unió Europea. Montaner va elevar el to de les conseqüències assegurant que seria “un ridícul espantós” i ho va comparar amb el membre d’una família que tanca la compra d’un cotxe al concessionari sense consensuar-ho amb la resta de membres de la llar i que després se n’ha de desdir perquè els parents es neguen a l’adquisició. Riba li va replicar l’exemple: “La diferència és que no hi ha efecte sorpresa, totes les institucions saben que Andorra farà un referèndum i que pot dir que sí o que no.” L’argument del secretari d’Estat no va convèncer i Escalé va afegir llavors l’efecte “xantatge: costa molt més dir que no a un acord que ha estat aprovat per molta gent”. La rèplica de Riba va encendre el debat quan va veure una intencionalitat política en la reflexió del conseller general: “El seu objectiu és que surti el no.” Escalé es va revoltar: “Que posi en dubte els nostres motius per fer política, que el que busquem són càrrecs, és indignant i és mentida.” I Montaner es va afegir en suport al representant de Concòrdia: “El referèndum s’ha de fer ara, el text ja està negociat”, “farem un ridícul internacional i volem mantenir les bones relacions”, per acabar etzibant que quan ho planteja “no penso en el rèdit polític, potser vostès [referint-se a DA], sí”.

Riba durant la compareixença, continuació de la celebrada al maig.CONSELL GENERAL

“Costa molt dir que no a un acord que ha estat aprovat per molta gent”
Cerni Escalé, President del grup de Concòrdia
 

“El referèndum s’ha de fer ara, el text ja està negociat. Farem un ridícul internacional”
Carine Montaner, Presidenta del grup d’AE
 

El calendari també està supeditat a una naturalesa de l’acord que encara està per decidir. Si és mixt (i l’han d’aprovar els 27 parlaments membres de la UE) hi pot haver aplicació provisional? Riba va remarcar que ara mateix no, perquè ho impedeix la legislació nacional. Per tant, caldria canviar la llei si és que es decideix aquesta opció i sempre que el referèndum sigui favorable. El secretari d’Estat va avançar que “si és mixt ho serà per elements que són, i ho dic amb tot el respecte, poc significatius en la totalitat del text”.

La presidència danesa

L’aspiració que la carpeta es resolgués al juny sota presidència polonesa ja ha passat a millor vida i ara està en mans de Dinamarca. La líder d’AE va demanar sobre l’interès de la presidència rotatòria en el dossier esgrimint que no estaria entre les prioritats. Riba va anunciar que al setembre viatjarà a Andorra l’ambaixador danès al Principat per explicar les línies estratègiques i va assegurar que mantenen el compromís amb el dossier. Montaner va posar en dubte la validesa representativa de l’ambaixador en aquesta temàtica, reflexió que va causar “perplexitat” a Riba i que fes una miniclasse de diplomàcia.

OBRA PÚBLICA A PARTIR DE CINC MILIONS, PUBLICITADA

La compareixença també va servir per aportar concrecions als efectes de l’acord, com ara en la contractació pública. Seran contractes harmonitzats i, per tant, “visibles” per a tots els operadors del mercat interior els d’obra per sobre dels cinc milions d’euros, i de serveis, quan superin els 416.000. Landry Riba va recordar que “serà bidireccional” i, per tant, que els andorrans tindran la mateixa oportunitat per a licitacions de fora del territori. El secretari d’Estat va intentar minimitzar els efectes perjudicials sobre el teixit empresarial andorrà recordant que si d’obra pública es tracta, aquest llindar implica un 5% dels contractes aproximadament i que, de fet, ja és un costum que les empreses del país busquin partners de fora per a les adjudicacions més grans. Per al secretari d’Estat, aquesta reciprocitat suposa un salt endavant per als negocis d’aquí, especialment en l’àmbit pirinenc i perquè els que fins ara han sortit a fora s’han vist obligats a crear societats a l’estranger. De la mateixa manera, va insistir en l’oportunitat de diversificació i de trencar barreres per a sectors com el biotecnològic, replicant els arguments de Concòrdia o Andorra Endavant respecte al fet que hi ha fórmules reguladores alternatives perquè aquests àmbits es desenvolupin al país. El secretari d’Estat també va avançar que per resoldre neguits empresarials s’està redissenyant l’estratègia, amb l’objectiu d’apropar-se més directament a les empreses.
tracking