UNES DESAVINENCIES QUE VAN A MÉS
La gestió migratòria d’Andorra alimenta discrepàncies amb la Seu
L’alcalde urgellenc denuncia la pressió que pateixen els serveis públics per l’arribada de treballadors temporals
L’Alt Urgell està al límit pel flux de gent que prové d’Andorra.
Andorra i la Seu d’Urgell sempre han mantingut relacions excel·lents. I així continuarien sent si no fos perquè la problemàtica de la immigració ho està enterbolint. El malestar és latent en diversos àmbits i tant el govern català com l’espanyol estan vigilant. Des de l’esfera local, l’alcalde de la Seu d’Urgell va avisar ahir que “de cap de les maneres permetrem convertir-nos en una ciutat dormitori”. També ahir el Govern va rebre crítiques de la CUP i la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, va defensar les condicions per al reagrupament familiar, una de les causes que empenyen algunes famílies –majoritàriament sud-americanes– a traslladar-se a la ciutat veïna.
Barrera va expressar la “gran preocupació” per aquest fenomen, remarcant que “no podem ni volem acollir totes aquestes persones que treballen a Andorra, però no hi poden viure”. L’alcalde socialista de Compromís X La Seu va posar els serveis i el seu cost com a exemple de les dificultats de fer créixer la població: “No estan dissenyats perquè vinguin tantes persones.”
“Si volem un creixement sostenible les normes són les que estan vigents”
Barrera va reconèixer que el padró ha crescut a causa del flux migratori. Tanmateix, va desmentir que la població colombiana hagi tingut un creixement desmesurat, encara que amb peruans i argentins són els col·lectius d’estrangers més presents. Conscient que és un afer de difícil resolució perquè “no es poden posar portes al camp”, repeteix que la Seu no ha de ser ciutat dormitori i ha d’oferir “oportunitats econòmiques”. Qüestionat sobre si seria la mateixa sense Andorra, respon ràpidament: “Ni Andorra tampoc sense la Seu.”
“No podem ni volem acollir totes aquestes persones d’Andorra”
Marsol va considerar que els criteris actuals per al reagrupament familiar són els “necessaris” i que no s’han d’introduir flexibilitzacions tot i les crítiques de no garantir els drets dels treballadors temporals. Va posar en relleu que Andorra té una normativa clara i va recordar que es parla que el país viu “un creixement –de població– massa important”, per la qual cosa des de l’executiu “estem intentant limitar-lo”. “Si volem un creixement sostenible entenem que les normes són les que estan vigents”.
La CUP assegura que el Govern desenvolupa polítiques migratòries “orientades essencialment a l’aprofitament de mà d’obra temporal” i que aplica un model que “facilita la incorporació laboral precària i evita deliberadament la inversió en serveis públics essencials”. La formació critica que l’aprovació de la Llei òmnibus endureix la situació perquè els immigrants estrangers puguin fer el reagrupament familiar. La CUP destaca que el resultat d’aquestes polítiques és que moltes persones “es veuen obligades a residir a la Seu o altres municipis de l’Alt Urgell”, i argumenta que “l’Estat andorrà externalitza de manera cínica els costos socials a les administracions públiques catalanes mentre s’aprofita de la mà d’obra”. El col·lectiu indica que el problema no és la presència d’immigrants, “sinó un sistema capitalista que segrega, exclou i precaritza vides”.