REACCIONS A L’ENQUESTA DE LA CAMBRA DE COMERÇ
El Govern respon als dubtes dels empresaris sobre l’acord amb la UE
Riba defensa l’estratègia comunicativa i destaca les més de cent trobades que s’han dut a terme amb el sector
La reunió del pacte d’Estat de dimecres passat.
La secretaria d’Afers Europeus té entre cella i cella girar la truita i que les empreses canviïn la perspectiva que tenen de l’acord d’associació amb la Unió Europea, o almenys la que va quedar reflectida a l’enquesta que la Cambra de Comerç va exposar a principi de juny: un terç considera que les conseqüències seran negatives, més de la meitat afirma que o bé no té prou informació o bé li és indiferent, i només un 14,7% es posiciona obertament favorable a intensificar les relacions amb Europa. El secretari d’Estat, Landry Riba, en el marc de les reunions del pacte d’Estat, va mostrar-se convençut que cal actuar per identificar els subsectors i recollir les seves impressions de manera prioritària, així com assenyalar les normes d’aplicació que afectaran cada subsector, és a dir, desmentir que s’hauran d’assumir milers de lleis europees.
Riba és del parer que la informació sobre l’acord ha arribat a les cúpules i a les directives, però no ha baixat a les petites empreses o autònoms, com podria ser l’electricista o el lampista. L’enquesta de la Cambra va impactar i el secretari d’Estat no va trigar a elaborar un informe sobre les accions comunicatives que s’han fet dirigides als empresaris per contrarestar aquest sentiment de falta d’informació.
L’executiu planifica accions específiques i formats reduïts per atendre inquietuds
El Govern replica a les percepcions recollides per la Cambra de Comerç sobre la manca d’informació entre el teixit empresarial en un document en què Riba afirma que “s’han realitzat, en els darrers sis anys, més d’un centenar de reunions amb el teixit empresarial”, incloent-hi trobades amb la Cambra, col·legis professionals, dinars sectorials i accions a la Fira d’Andorra la Vella.
L’executiu defensa que l’acord, lluny de suposar un risc, “el que fa és fer-nos més forts quan les coses no van tan bé”. El text apunta que hi ha pors lògiques i similars a les que s’han detectat en altres països abans d’associar-se a la UE, però que, amb el temps, “les mateixes empreses, al cap d’uns anys, no farien marxa enrere i valoren de manera molt positiva l’associació”.
Busca reforçar drets socials, seguretat jurídica i competitivitat
Entre les causes del desconcert, el Govern assenyala la dificultat de “contextualitzar l’abast de l’acord i de percebre’n els beneficis en l’àmbit sectorial”, així com una “correlació existent entre el nivell de coneixement de l’acord i la percepció de les oportunitats que porta”. Per això, una part de l’estratègia prevista és “crear un espai de debat [àgora]” per fomentar la reflexió pública abans del referèndum, i també un “organisme/punt d’acompanyament a les empreses si l’acord tira endavant”.
El document recorda que l’acord “transcendeix la dimensió econòmica” i inclou drets socials, cohesió i seguretat jurídica. Afegeix que “Andorra ja compleix i segueix la normativa europea en la immensa majoria d’àmbits” i que el procés no implicarà un canvi dràstic, sinó una adaptació “gradual i estructurada per tenir temps suficient per preparar-nos”.
Una de les claus per entendre la percepció empresarial actual és la decisió del Govern de posposar l’inici de la campanya comunicativa prèvia al referèndum. L’executiu justifica aquesta estratègia per evitar desgast i saturació, ja que “mantenir una comunicació intensa durant més d’un any seria totalment contraproduent per als actors econòmics i socials i per al conjunt de la ciutadania”. És per això que des de la tardor passada s’ha optat per una comunicació de “baixa intensitat”, amb voluntat d’incrementar-la un cop s’anunciï la data concreta del referèndum.
En aquest període previ, però, sí que s’han dut a terme múltiples accions. S’hi inclouen una quinzena de dinars amb la Cambra de Comerç i diversos sectors empresarials, una quarantena d’empreses ateses en el Punt empresa, una cinquantena de reunions amb col·legis professionals i una desena d’esmorzars oberts. Així mateix, el text indica que moltes consultes s’han atès durant la Fira o a través de la secretaria d’Estat d’Afers Europeus.
Pel que fa a les accions previstes per als mesos vinents, el Govern ha dissenyat un pla que inclou “reunions sectorials en petit format amb informació i documents guia molt concrets”, així com trobades de més gran abast per abordar qüestions específiques com el sector energètic, la salut o els drets laborals. També es preveuen sessions dins l’administració pública i accions dirigides al conjunt de la ciutadania.
El document fa èmfasi en el fet que l’acord ha estat “negociat amb els sectors”, posant sobre la taula les demandes rebudes i obtenint acords amb la UE “en bona part” de les qüestions plantejades. Aquest enfocament, assegura el text, demostra que l’executiu no actua de manera unilateral, sinó que ha cercat la complicitat del teixit productiu al llarg del procés.
Mà d'obra
Pel que fa al model econòmic que es vol impulsar, el Govern destaca que busca “modernitzar l’economia, obrint nous sectors per no ser tan vulnerables en moments de crisi i per tenir un creixement que no sigui tan demandant de mà d’obra”. Alhora, remarca que l’objectiu és reforçar una “economia oberta”, compatible amb l’atracció de talent i inversió, i amb una major competitivitat.
Finalment, el document conclou que “no hem de tenir por de la competitivitat”, ja que les experiències prèvies han demostrat que pot ser “bona per a les empreses i també, i sobretot, per als usuaris”. Segons el Govern, aquells sectors que ja operen en un entorn competitiu n’han sortit reforçats i estan preparats per afrontar el repte europeu.
Amb aquest enfocament gradual i negociat, el Govern vol garantir que l’entrada al mercat interior europeu sigui beneficiosa, entenedora i assumible per al conjunt del teixit empresarial. Una altra dimensió que el Govern vol posar en valor és el component social i territorial. No es tracta únicament d’un marc comercial o normatiu, sinó d’una eina per assegurar la continuïtat del model andorrà dins d’un context europeu cada vegada més integrat.