ANDORRA RECERCA + INNOVACIÓ
Una temporada amb neu escassa i mal repartida marca l’hivern 2024-2025
Un inici càlid, nevades puntuals i ràpida fusió defineixen un cicle irregular i escàs
Neu acumulada vista des de l’estació de Pal-Arinsal.
El mantell de neu d’aquesta temporada ha estat clarament deficitari a Andorra, tot i alguns episodis puntuals de nevades intenses. Així ho constata el Balanç Nivometeorològic 2024-2025 elaborat per Andorra Recerca + Innovació, que descriu un hivern amb un inici complicat, una distribució irregular de la neu i una ràpida fusió durant la primavera.
La tardor es va iniciar amb humitat, però el novembre va ser sec i excepcionalment càlid, amb una anomalia de +3 °C. La neu va trigar a arribar i les estacions d’esquí no van poder obrir fins després del pont de la Puríssima. No va ser fins al desembre que la neu es va començar a acumular de forma significativa a Sorteny, amb 56 cm en pocs dies, seguits d’un episodi amb més de 80 cm. Aquestes nevades, acompanyades de vent intens, van donar lloc a diverses allaus naturals i van formar una crosta superficial que va persistir la resta de l’hivern.
Dades del balanç nivometeorològic d’Andorra recerca + innovació
Els mesos següents van ser irregulars. El gener i el febrer van tenir episodis de neu discontinus i temperatures elevades que van afavorir la humidificació del mantell. El 9 de febrer es va registrar la primera allau accidental. El març, però, va portar condicions més pròpies de l’hivern, amb la borrasca Jana, que va deixar 133 cm de neu nova. El dia 9 d’aquell mes va ser el de més activitat allavosa de la temporada, amb diverses allaus accidentals, algunes amb persones enterrades.
Tot i aquest repunt, la neu acumulada no es va mantenir. L’abril va comportar temperatures altes, absència de glaçades i una fusió ràpida: es van perdre fins a 85 cm en només dues setmanes. L’última allau accidental de la temporada es va registrar el 18 d’abril, durant la Setmana Santa.
L’hivern andorrà es consolida com un reflex del canvi climàtic actual
Les dades globals confirmen una temporada amb només 94 dies amb neu a terra i 46 dies de nevada, amb un total acumulat de 389 cm de neu nova. El gruix màxim es va registrar el 30 de març amb 2,19 m, un valor proper a la mediana climàtica. Tanmateix, només durant 10 dies el gruix de neu va superar la mitjana històrica, segons l’índex MSI. El Concentration Index (CI) de 0,45 indica una distribució relativament uniforme de les poques nevades, a diferència d’altres temporades amb concentracions més marcades.
El balanç confirma que, malgrat moments puntuals d’activitat intensa, l’hivern ha estat marcat per la irregularitat, la falta de persistència del mantell i una clara tendència a la inestabilitat climàtica.