REPORTATGE
El somni americà
Dos alumnes del Lycée estudiaran als Estats Units per combinar la carrera universitària amb l’esport: “A França no podríem”.
L’Unai, amb un trofeu del rugbi.
L’Unai i l’Ignasi, dos alumnes del Lycée Comte de Foix, mai haurien imaginat que travessarien l’Atlàntic per estudiar als Estats Units. El recorregut habitual dels graduats al sistema francès, un cop acabats els estudis obligatoris, és marxar a una universitat francesa per cursar un grau, però sense opció de combinar-ho amb l’esport. “Les universitats franceses no tenen programes d’esport dins dels graus. Seria com deixar de costat una part de la nostra vida”, sentencia l’Ignasi, que juga a bàsquet des que té ús de raó. El somni americà els permet continuar formant-se amb “bons estudis, però al mateix temps jugant a un alt nivell esportiu”. És una “oportunitat”, no només per continuar prioritzant allò que els fa feliços, sinó també per “enriquir-nos amb altres cultures en la que és una de les potències més grans del món”. “Seran els millors anys de la nostra vida”, assegura l’Unai, malgrat que els preocupa la deriva del president nord-americà, Donald Trump.
“El primer és buscar-se un agent”, detalla l’Unai. Ell estudiarà un doble grau de Matemàtiques i Física a la Universitat de Wingate a Carolina del Nord, on també entrarà a jugar a l’equip de rugbi, i després farà un màster en Enginyeria Mecànica. “Aquesta mena d’agent és qui té els contactes amb les universitats. És un món, és un business. Et fan un perfil i el distribueixen entre els entrenadors”, explica l’Ignasi, que primer farà un postgrau preparatori d’un any a Perkiomen School, a Pensilvània, per cursar just després una enginyeria industrial. “Jo vaig contactar amb Dixon Sport, que ajuda esportistes europeus a estudiar i jugar als EUA”, afegeix.
L’Unai estudiarà un doble grau de matemàtiques i física i l’Ignasi una enginyeria
“Al principi no ets gaire conscient que estàs parlant amb un entrenador dels Estats Units. Però, a mesura que comences a tenir converses reals, et parlen de beques i et fan propostes concretes, tot es torna més tangible”, afirma el jove. “T’adones que sí, que és possible, que aquest somni no és tan lluny com semblava”.
L’Ignasi, jugant a bàsquet.
L’Unai i l’Ignasi se sumen als més de 25.000 estudiants internacionals que opten a una beca o cursen els estudis amb una combinació esportiva, 8.842 dels quals eren estudiants espanyols, segons l’informe Open Doors de l’ambaixada i consolat dels Estats Units a Espanya i Andorra.
Tots dos confessen que independitzar-se tan lluny de casa suposa un gran repte per a ells i les seves famílies. “És habitual que als 18 anys ens independitzem per anar a estudiar a Espanya, Catalunya o França, però mai tan lluny com els Estats Units”, reconeix l’Ignasi. “Però els nostres pares han sigut els primers a donar-nos suport. ‘Si és el teu somni, endavant’, em deien”, afegeix l’Unai, que afirma que aquesta experiència serà una estrella al seu expedient i currículum si decideixen tornar. Tanmateix, encara no saben si volen dedicar-se a fer carrera esportiva. “Dono més prioritat als estudis que al bàsquet, però no vull deixar-ho, perquè és on passo els millors moments”, conclou. Els deures ara seran millorar l’anglès. “Ens defensem bé, i allà n’aprendrem molt més. Quan hi vius, l’anglès et surt sol”, somriuen els joves esportistes.