ESPAI DE SEPULTURA
Les comunitats religioses reclamen el cementiri multiconfessional
El projecte s’estudia des del 2024 i tant jueus com musulmans no tenen novetats
El terreny on s’emplaçarà el cementiri.
La construcció del cementiri multiconfessional a Escaldes està, a hores d’ara, aturada. L’última actualització va arribar a finals del 2024, quan es va anunciar l’inici d’un estudi de viabilitat i hidrogeològic, però les feines continuen inacabades i sense terminis clars.
Les comunitats jueva i musulmana són les principals afectades per la manca d’aquest espai. Isaac Benchluch, president de l’Associació Cultural Israelita, va lamentar en declaracions al Diari que no hi ha hagut avenços en els últims sis mesos, i va recordar que la comunitat “continua reclamant” aquest equipament. Tot i això, es mostra optimista amb la feina feta fins ara pel Govern i el Comú d’Escaldes, i confia que el projecte acabarà materialitzant-se. Mentrestant, els enterraments continuen fent-se a Barcelona o Tolosa, una opció costosa per a les famílies i que, segons Benchluch, representa també “un tema d’estima al país, de sentir-se integrat” i tenir un espai on donar sepultura als morts.
Govern està duent a terme l'estudi hidrogeològic de la zona
També des del Centre Cultural Islàmic, el president, Salih Salhi, va denunciar la manca d’actualitzacions i va reivindicar la necessitat urgent d’un espai funerari adequat a les creences de la comunitat musulmana.
“Demanem el cementiri per un tema d’estima al país, i perquè volem sentir-nos integrats”
La demanda d’un cementiri adaptat a les pràctiques religioses de les confessions no catòliques fa més de dues dècades que és sobre la taula. Ja se’n parlava durant el mandat de Toni Martí com a cònsol major d’Escaldes, entre el 2003 i el 2011. La voluntat del Govern de cedir un terreny a la parròquia va reactivar el projecte aquesta legislatura.
La llei qualificada de delimitació de competències estableix que la construcció i gestió dels cementiris és responsabilitat dels comuns. L’encaix normatiu del requisit religiós d’enterrar a terra –una pràctica essencial per als fidels jueus i musulmans– haurà de ser analitzat pels juristes, ja que la majoria de parròquies, amb l’excepció d’Ordino, només permeten l’ús de nínxols.
L’absència d’un espai adaptat ha obligat fins ara les dues comunitats a traslladar els difunts fora del país. Els jueus opten per Barcelona o Tolosa, mentre que els musulmans recorren sovint al retorn al país d’origen.