L’estríming ‘mata’ la televisió

Fa tan sols una dècada, esperar que una sèrie o una pel·lícula s’emetés per televisió era part de la rutina de molts espectadors. Avui, aquesta pràctica ha quedat pràcticament en desús amb l’arribada i consolidació de les plataformes d’estríming, que han transformat la manera com accedim als continguts audiovisuals. Amb una simple subscripció mensual, els usuaris poden triar què veure i quan, sense dependre d’una graella horària. Aquesta revolució ha vingut acompanyada d’una gran diversificació de l’oferta i d’una nova manera d’entendre el consum cultural.

Aquestes plataformes –com Netflix, HBO Max, Amazon Prime Video o Disney+– ofereixen accés il·limitat a milers de produccions audiovisuals, i es poden veure des de televisors intel·ligents, ordinadors, tauletes o telèfons mòbils. En aquest nou escenari, les empreses competeixen per retenir els subscriptors amb una inversió milionària en continguts originals i exclusius. I els resultats són evidents també a Andorra. Segons dades publicades recentment pel departament d’Estadística, l’any 2024 el 62% de les persones enquestades tenien una subscripció a Netflix, que es consolida com la plataforma amb més presència al país. En segona posició se situava la televisió amb fibra òptica (opció bàsica), amb un 55,1%. Aquestes xifres representen un canvi respecte al 2019, quan la televisió bàsica era l’opció majoritària per sobre de l’estríming.

Netflix lidera l’estríming a Andorra amb un 62% de subscriptors

El consum, a més, no es limita a una sola plataforma. La majoria de les persones consultades per aquest reportatge utilitzen diversos serveis OTT (over-the-top). Cristina Freire assegura que fa servir Netflix, Disney+ i Amazon Prime Video. Meritxell Egea hi afegeix HBO Max, i Natàlia Pijuan també es declara usuària de Rakuten. Aquest ús combinat de serveis reflecteix una tendència creixent cap a un consum personalitzat, en què cada espectador tria el catàleg que més s’adapta als seus gustos i interessos.

Molts usuaris van començar a fer servir aquestes plataformes abans de la pandèmia, però va ser amb l’esclat de la covid-19 quan es va produir un autèntic boom. El confinament i el tancament de cinemes, teatres i altres espais de cultura van transformar les llars en el principal escenari de consum audiovisual. “A la feina em parlaven de sèries i les volia veure. Me les vaig fer abans de la pandèmia”, explica Egea. Pijuan també reconeix que va començar a pagar subscripcions en aquell moment. I Freire admet que, en plena crisi sanitària, necessitava “fer alguna cosa” i va descobrir aquest nou univers de continguts.

Durant aquell període, les dades de creixement van ser espectaculars. Netflix va sumar 16 milions de nous subscriptors només durant el primer trimestre del 2020, amb uns ingressos nets de 709 milions de dòlars, un 106% més que el mateix període del 2019. HBO Max va experimentar un increment del trànsit del 244%, i va ser la plataforma que més va créixer durant el confinament.

Amb el retorn a la normalitat, lluny de retrocedir, el consum de continguts en estríming s’ha mantingut alt. De fet, a finals del 2024, Netflix va registrar el creixement trimestral més elevat fins al moment, 18,9 milions de nous subscriptors els darrers tres mesos de l’any. La pujada es va atribuir tant a l’estrena de contingut original com a l’aposta d’emetre esdeveniments esportius en directe, un camp que les plataformes comencen a explorar per ampliar el públic.

Aquest canvi d’hàbits ha comportat un retrocés notable del consum de televisió convencional. “La veritat és que no miro res per la tele”, diu Freire. Egea assegura que “no la mira gens” i Pijuan només l’encén per veure notícies o esdeveniments esportius puntuals com el Tour de França. Aquestes declaracions exemplifiquen el desplaçament del model tradicional cap al consum a la carta.