DEFENSA DELS DRETS
Un clam reivindicatiu d’Orgull
Diversand reclama que les agressions LGTBI-fòbiques es puguin registrar com a delictes d’odi al sistema policial andorrà

La marxa de l’Orgull va transcórrer ahir a la tarda pels carrers d’Andorra la Vella.
Una trentena de persones van participar ahir a la tarda en la marxa del Dia de l’Orgull LGTBIQ+ organitzada per l’associació Diversand, que ha aprofitat per posar sobre la taula la urgència d’incorporar el delicte d’odi dins el sistema de registre policial, davant la manca de dades oficials. “El que ens ha arribat és que hi ha de dues a tres agressions per motius d’odi cada mes, però això no està enregistrat enlloc”, va denunciar Isabella Vargas, vicepresidenta de Diversand. La font d’aquesta informació prové de dins dels cossos especials, però prefereix mantenir-se en l’anonimat per la seva seguretat.
“Hi ha de dues a tres agressions per motius d’odi cada mes, però això no queda registrat”
Actualment, els cossos de seguretat no disposen d’una categoria específica per registrar agressions motivades per l’orientació sexual o la identitat de gènere, la qual cosa fa que moltes d’aquestes violències passin desapercebudes estadísticament. “Sense dades, sembla que no hi ha problema. Però el problema hi és. I si no el reconeixem, no el podem combatre”, va apuntar Vargas.

Una participant en la marxa sostenint la bandera LGTBIQ+.
Diversand reclama un sistema de recollida de dades fiable, actualitzat i desglossat, que permeti conèixer el veritable abast de l’LGTBI-fòbia al país i actuar amb mesures concretes.
Emergència sanitària
Una altra de les grans reivindicacions és la publicació immediata del reglament per a l’atenció sanitària de persones trans dins la cartera de serveis de la CASS. Aquest reglament, anunciat ja el març del 2023, continua pendent d’aprovació final del Govern malgrat haver estat validat per la mateixa CASS. “Cada setmana tenim més persones que ens pregunten com accedir a aquesta atenció. Algunes han començat processos hormonals sense supervisió mèdica. És una emergència real”, va alertar la vicepresidenta.
“Algunes [persones trans] han començat processos hormonals sense supervisió mèdica”
Diversand exigeix al Govern que no ajorni més aquest pas fonamental, especialment tenint en compte el risc que suposa per a la salut de les persones trans viure aquest procés sense el suport mèdic adequat. Des de l’entitat esperen que en les setmanes vinents Govern doni alguna resposta.
Discurs d'odi
Vargas també va alertar sobre l’auge del discurs d’odi a Europa i la seva penetració a Andorra, on fins i tot durant l’inici de la mateixa marxa de l’Orgull es va sentir un crit d’un nen d’uns deu anys. “Gais de merda”, els va etzibar entre riures. Per a Diversand, això és el reflex d’una onada reaccionària que ve dels EUA i de l’extrema dreta europea i que cal combatre amb més educació, visibilitat i empatia.
Les demandes es van fer públiques en el marc d’una jornada que va combinar reivindicació, visibilitat i cultura. Diversand va remarcar que l’Orgull no és només una festa, sinó també una lluita per la dignitat i la llibertat d’existir. “No som desviats ni malalts. Som persones que volem viure en pau i formar part de la societat sense por.”
Durant el marc de l’esdeveniment, en el qual, per primera vegada, el comú d’Andorra la Vella va col·laborar amb la instal·lació d’un escenari al Parc Central, es van reunir fins a una cinquantena de persones al llarg de la tarda. El manifest enguany el va llegir cantant mexicà-estatunidenc Christopher Aguilar, convidat d’honor de l’acte. “Perquè no hi ha res com poder ser tu mateix, sense demanar perdó, sense burles, sense judicis, sense por. La visibilitat salva vides. La comunitat salva vides. L’Orgull salva vides”, va expressar l’artista, qui també va agrair el compromís de les persones que treballen cada dia per crear espais segurs.
TRES GENERACIONS DE LLUITA
La presidenta de Diversand va posar paraules al que moltes famílies viuen en silenci: la por, l’estigma, la lluita constant pel reconeixement. Però també va parlar d’esperança, de la importància de celebrar-se. “Quan diem celebra’t, no estem parlant només de colors i de festa, estem parlant de la llibertat de viure sense por”, va assenyalar. “Celebra’t, filla, celebra’t amb tot el que ets”, va concloure Calvo, emocionada. “Que el món t’aprengui a estimar com jo ho faig”. Celebrat.