MANCA DE PERSONAL
Hotels i restaurants, al límit
El sistema de temporers no cobreix les necessitats dels sectors, que sovint han de fer malabars per suplir la falta de treballadors
Un cambrer servint begudes.
Els establiments hotelers i de restauració d’Andorra afronten una situació límit que amenaça el funcionament habitual de molts negocis. La manca generalitzada de personal, la dificultat per trobar treballadors qualificats, l’escassetat d’habitatge i la rigidesa del sistema de quotes laborals són, segons denuncien els mateixos empresaris, els principals obstacles que ofeguen el sector.
“Ja no surt a compte treballar a Andorra, les quotes són insuficients i la vivenda no acompanya”
“Volem retenir el personal un cop format i Immigració no t’ho permet”
El restaurant IZAI n’és un exemple, i per a Julià Alarcon, la situació és “insostenible”. “Ja no surt a compte treballar a Andorra. Les quotes no són suficients i la situació de l’habitatge no hi acompanya. Per trobar un pis, la gent s’hi ha de deixar el salari”. Un panorama que dificulta especialment l’arribada de treballadors qualificats, que són els més necessaris.
En la mateixa línia es manifesta Agustín Martínez, del restaurant 120, que lamenta que el sistema actual porta a una rotació constant, sovint costosa per als locals. “Als treballadors que arriben amb les quotes els ensenyes, els formes i al cap de quatre mesos et marxen. Has de tornar a començar cada cop”.
“Als treballadors que arriben amb les quotes els ensenyes, els formes i en quatre mesos et marxen”
Alguns restauradors van més enllà. Nicole, propietària de l’EXIMI, qualifica la situació de “vergonya”. “Tant jo com el meu marit, que ja té més de 65 anys, hem de continuar treballant perquè no trobem ningú per cobrir la feina”, va lamentar la propietària, que va afegir que la situació era molt millor “fa 40 anys”, i que actualment és una odissea trobar gent qualificada.
“Molts treballadors marxen per les normes d’Immigració i per l’habitatge”
Per a Corinne Roubin, propietària dels hotels Arinsal i Comapedrosa, la manca de personal ha tingut conseqüències directes. “Hem hagut de tancar el restaurant de l’Arinsal perquè no podíem assumir la càrrega de treball. I això també ens ha fet tallar relacions amb els proveïdors. És tota una cadena que es trenca”. Una situació similar a la que viu l’Arrosseria, d’Andorra la Vella, que la propietat afirma que han hagut de reduir el servei d’un dels seus establiments per la falta de treballadors.
“Hem hagut de tancar el restaurant de l’Arinsal perquè no podíem assumir la feina”
Problemes a immigració
Els hotels viuen un escenari similar, però molts assenyalen directament les restriccions del departament d’Immigració, que, segons apunten, dificulten la retenció. Eva Torres, gerenta de l’hotel Siracusa, lamenta que “volem renovar i no podem. Estem molt malament perquè volem retenir el personal un cop format i Immigració no t’ho permet”.
A l’hotel Coray, a Encamp, asseguren que la problemàtica és general a tot el sector. “Passa a tots els hotels de la zona. Les normes d’Immigració compliquen tot el procés. Els temporers d’hivern no poden quedar-se”.
L'habitatge també afecta
Una de les problemàtiques estructurals que es repeteix en tots els sectors és el preu de l’habitatge. Janot Martinot, propietari de l’hotel Panda, al Pas de la Casa, explica que “molts treballadors marxen per les normes d’Immigració”, però també apunta que “el problema de l’habitatge ho fa tot molt més difícil”. A això, s’hi afegeix la ubicació geogràfica del Pas, que fa que “molts no vulguin venir fins aquí per treballar”.
El sector reclama, en conjunt, una reforma urgent de les polítiques laborals i d’immigració, així com mesures efectives per garantir l’accés a l’habitatge. Mentrestant, molts negocis continuen fent malabars per mantenir-se oberts cada dia.