L’escriptora Gemma Calduch dona veu la memòria del mar

“A la novel·la, tothom es refereix a la sirena com l’animal, però potser, en acabar de llegir, et preguntes: qui és realment l’animal?”. Ahir a la tarda, l’escriptora Gemma Calduch va presentar a Andorra la seva primera novel·la, Si sabessis el mar com és bonic, una obra distòpica i poètica ambientada en un poble costaner on la supervivència depèn del mar. L’obra serveix com a metàfora del que és desconegut, d’un mar hostil que té memòria.

Calduch hi proposa un contrarrelat del mite de la sirena, allunyant-se del tòpic romàntic per presentar-la com una criatura domèstica, ensinistrada per pescar, però amb una mirada inquietant que desmunta la relació de poder establerta. La novel·la aborda temes com la maternitat, la memòria, el rebuig de la diferència i el canvi climàtic, a través d’un relat que, sota l’aparença fantàstica, qüestiona profundament la condició humana.