Una cerimònia mil·limetrada i carregada de simbolisme

El guió es va complir amb precisió, l’únic pronòstic que va fallar va ser el del públic assistent. No va ser una cerimònia molt concorreguda; ni el dia laborable ni la calor del migdia convidaven a gaudir-la. Uns minuts abans de les onze, el cotxe en què viatjaven el nou Copríncep i el cap de Govern arribava a la plaça Príncep Benlloch d’Andorra la Vella on esperaven per saludar Josep-Lluís Serrano Pentinat els mossens d’Andorra, convidats després a l’acte formal de jurament. El camí a peu fins a Casa de la Vall va ser el primer contacte del bisbe amb la ciutadania, els més nombrosos els escolars convocats. A l’arcada d’entrada al recinte de Casa de la Vall el rebien els síndics, abillats amb el vestit tradicional, i es materialitzava el primer dels actes simbòlics recuperats per a l’esdeveniment, el passadís d’honor dels quinze representants del sometent –dos per parròquia, excepte Canillo, que en tenia tres–, deseners amb barretina i faixa de color vermell i capitans amb els elements de color morat.

Cinc minuts després de les onze Serrano Pentinat, entre Carles Ensenyat i Sandra Codina, entrava al parlament per a la primera parada, la signatura del llibre d’honor; no va improvisar, el bisbe duia ja preparat el que havia d’escriure. La primera firma del llibre és la d’Emmanuel Macron, estampada durant la visita el 2019. Un altre element per sumar símbols: Serrano va seure en la cadira que usaven els síndics abans de la reforma de Casa de la Vall del 1962 i que el síndic cedia cada cop que rebia la visita d’un copríncep. Després de saludar totes les autoritats que l’esperaven a la sala de passos perduts quedava clar que el preàmbul de l’acte havia estat més àgil de l’esperat però el jurament es va mantenir a les 12 tocades; a l’hemicicle entre autoritats, presents i passades, també hi havia familiars del nou Copríncep. Després del discurs del síndic, Serrano Pentinat va jurar la Constitució davant un dels cinc exemplars originals signats per François Mitterrand i Joan Martí Alanis i va pronunciar el primer parlament adreçat al poble andorrà, que va aplaudir (i no només ens referim al gest) tota la classe política. De nou a l’exterior, les salves i la hissada de bandera executades per agents de policia posaven punt final a un acte musicalitzat per l’ONCA. A la una, i després de la foto de rigor a les escales de Casa de la Vall, ja només restava que Serrano recollís el nou passaport de mans del cap de Govern.