EDUCACIÓ
Famílies marxen del Lycée Comte de Foix i denuncien “negligències”
El Maria Janer ha rebut prop de 15 sol·licituds de pares que volen canviar de sistema els seus fills, moltes provinents de 3r d’ESO
Façana del centre Lycée Comte de Foix.
En els darrers cursos, el malestar entre famílies d’alumnes del Lycée Comte de Foix ha anat en augment. El motiu: dificultats per accedir a itineraris formatius, manca d’atenció a necessitats educatives especials, assetjament escolar i, sobretot, una percepció generalitzada de desconnexió entre l’escola i els alumnes vulnerables. Diversos testimonis recollits pel Diari apunten a una problemàtica sistèmica.
“Mai havia tingut tantes peticions [fins a 15] provinents d’un mateix sistema educatiu”
“La meva filla va ser agredida, li van trencar el mòbil i ningú va fer res. La vam haver de portar al psicòleg, es va tallar els braços i fins que no vaig amenaçar de denunciar, no es van moure”, explica una mare que prefereix mantenir-se en l’anonimat. La seva segona filla ha hagut de ser traslladada d’escola al sistema andorrà després de mesos d’assetjament i negligència institucional. Segons relata, “la direcció ni ens escoltava, ni tan sols el director acceptava reunir-se”.
“[Davant l’assetjament de la filla] fins que no vaig amenaçar de denunciar, no es van moure”
Un altre pare denuncia que la seva filla, tot i tenir una mitjana de 14 sobre 20, va rebre només tres opcions per part del Lycée: repetir, marxar o fer el batxillerat professional, on només s’ofereixen tres branques. “A França, amb un 10 pots passar de Troisième a Seconde al batxillerat tècnic. Aquí demanen un 14 o fins i tot un 15, segons el cas”, afirma. La seva filla finalment va ser readmesa després d’amenaçar amb accions legals, i ara se la proposa per la via internacional, figurant entre les 25 millors alumnes.
El sistema francès exigeix mitjanes més altes que a França, segons els pares
Aquestes situacions no són aïllades. El centre Maria Janer, que segueix el sistema espanyol, ha rebut prop de 15 sol·licituds provinents del sistema francès, la majoria d’alumnes de 3r d’ESO. “Mai havia tingut tantes peticions provinents d’un mateix sistema educatiu”, afirma Joan Ignasi Diz, director del centre, al Diari.
Al Lycée, l’oferta de Batxillerat professional es limita a tres opcions
Des de l’Escola Andorrana confirmen un fenomen similar. “En els últims 2 o 3 anys hi ha hagut un augment de sol·licituds de canvi de sistema”, detallen. Els motius més habituals són absentisme docent, manca de protocols per a alumnes amb TDAH o dislèxia, casos d’assetjament o intents de suïcidi.
Per a moltes famílies, la pressió acadèmica i l’exigència sense suport han estat claus en la decisió de canviar de sistema. Un pare ho exemplifica amb el cas del seu fill petit, diagnosticat amb TDAH i dislèxia. “Una professora es reia d’ell a la cara perquè no sabia llegir. Els psicòlegs de l’escola em van recomanar que el tragués. I ho vaig fer abans que arribés a l’extrem de la seva germana”, denuncia.
La mare, per la seva banda, recorda que en una reunió, una professora va advertir que l’itinerari de gestió no donava accés a universitats, i que per això molts alumnes quedarien fora de circuits acadèmics superiors. “La van fer callar i fer fora de la classe. Va ser una escena surrealista”, condemna.
Tanmateix, un alumne del Lycée, que prefereix mantenir l’anonimat, assegura al Diari que el sistema pot ser molt dur. “El Lycée és molt exigent i, si no segueixes el ritme, no es preocupen per tu i et deixen enfonsar-te. Potser hi ha hagut casos greus, però jo no en sé res”, relata.
També afegeix que no hi ha un criteri clar per accedir a Seconde de la modalitat tècnica. “No has de tenir cap assignatura aprovada en especial. Depèn de les notes, del treball i de la impressió que els profes tenen de l’alumne”, confessa l’estudiant.
Tot i les reiterades peticions, el Lycée Comte de Foix no ha volgut fer declaracions al respecte, ni tampoc els delegats d’educació de l’ambaixada francesa a Andorra, que s’han negat a facilitar informació sobre els criteris d’accés als itineraris.
Mentrestant, la xifra de famílies que opten per treure els seus fills del sistema francès creix, moltes d’elles forçades a fer-ho a meitat de curs per evitar un fracàs escolar anunciat. I els centres alternatius, com el Maria Janer o l’Escola Andorrana, no poden donar cabuda a l’allau inesperada de sol·licituds. “Els psicòlegs i psiquiatres diuen que més d’un 30% dels nens de l’escola francesa pateixen ansietat i angoixa. Si el teu fill no és dels que sobresurten, queda enrere i ningú se n’ocupa.”, segons el pare.