METEOROLOGIA
Temperatures per sobre de la mitjana en quinze dels darrers disset mesos
La tendència segons Andorra Recerca + Innovació és que cada cop faci més calor
L’anomalia de la temperatura mitjana anual entre el 1950 i el 2024.
Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més evidents i així ho demostren les dades de temperatures mitjanes que s’han registrat a Andorra al llarg del darrer any i mig. Durant el 2024 les temperatures mensuals van ser molt càlides i es van situar per sobre de la mitjana climàtica, excepte el mes de setembre, on es va registrar una anomalia negativa de -0,5 graus. El 2025, només al mes de març va fer una temperatura habitual. Això vol dir que en 15 dels darrers 17 mesos s’ha registrat un excés de calor.
Des de principis d’any Andorra ha superat durant 28 dies el percentil 95, la qual cosa evidencia increments notables de temperatura, i només s’ha superat el percentil 2 en dos dies, és a dir, que només durant dos dies ha fet més fred que el que havia de fer.
Durant 28 dies només en dos ha fet més fred del que havia de fer
Les dades reflecteixen que hi ha una diferència molt evident entre el nombre de dies en què se superen les temperatures màximes previstes en contra dels dies en què les mínimes es troben per sota dels indicadors previstos. Si s’analitzen les dades de l’any passat, el percentil 95 es va superar en 102 dies i el percentil 2 només en tres dies.
Segons explica la investigadora d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Anna Albalat la tendència és que cada vegada faci més calor i menys fred. Amb tot, s’espera que no se superin els rècords del 2022, un any força càlid amb onades de calor més enllà dels mesos habituals de juliol i agost.
El 2024 el percentil 95 es va superar en 102 dies i el percentil 2 només en tres dies
Albalat explica que aquest increment de temperatures es deu a l’escalfament és més pronunciat en zones d’alta muntanya, ja que les zones interiors s’escalfen més que les costeres i litorals, perquè els mars i oceans funcionen de manera diferent a les superfícies terrestres. Amb temperatures excessives, hi ha més evaporació i una millor regulació de la superfície de l’aigua i terrestre. També ho atribueix al desgel del pol nord, ja que “el gel i la neu actuen com a reflectant d’aquests impactes de radiació solar sobre la superfície i, si es redueix aquesta superfície, hi ha menys coberta de gel per absorbir aquesta radiació solar”. A la vegada, un tercer factor que afecta especialment el Principat és la disminució de la cobertura nival, ja que el fet que hagi disminuït també contribueix a un increment de temperatura. Si hi ha menys neu amb capacitat de reflex, la superfície terrestre absorbeix més calor en altitud.