Els trastorns mentals dupliquen la durada mitjana de les baixes

La despesa per incapacitat temporal ha tornat a batre rècords a Andorra. Segons recull la memòria del 2024 de la CASS, l’import destinat a cobrir baixes laborals va ascendir a 68,34 milions d’euros, un increment del 5,9 % respecte a l’any anterior. Aquest augment no només s’explica per l’efecte arrossegador de la pujada dels salaris indexats a l’IPC, sinó també per una dada que preocupa: la durada mitjana de les baixes no deixa de créixer.

El 2024 es van gestionar 19.073 processos d’incapacitat temporal, pràcticament els mateixos que l’any anterior. No obstant això, el temps mitjà de cada baixa ha passat de 61 a 64,7 dies. Aquesta prolongació té conseqüències directes sobre la sostenibilitat econòmica del sistema i sobre l’organització del món laboral, especialment en sectors amb alta rotació o forta pressió assistencial.

Els diagnòstics emocionals suposen absències persistents i difícils

Més enllà de les xifres globals, la memòria posa el focus en una realitat creixent: el pes dels trastorns mentals. Malgrat no ser el grup de patologies més nombroses, aquestes situacions presenten una durada mitjana de 98 dies, molt per sobre de qualsevol altra causa. A més, la recuperació sol ser més lenta i complexa, amb més risc de recaiguda i cronificació. En paraules del mateix informe, es tracta d’un grup que “representa una càrrega significativa en dies acumulats i cost econòmic”.

Aquesta tendència confirma un canvi de paradigma. Fa pocs anys, els trastorns musculoesquelètics, com lumbàlgies o lesions laborals, eren els que generaven més dies de baixa acumulats. Avui, tot i que aquests diagnòstics continuen sent els més nombrosos, els problemes de salut mental -com ansietat, depressió o estrès crònic- concentren una proporció creixent del cost total. Aquest desajust s’accentua pel fet que, tot i ser menys freqüents, aquestes baixes s’allarguen molt més que la mitjana.

68 milions es van destinar a cobrir baixes laborals

Dels 17.738 processos registrats per malalties comunes, la CASS no desglossa quants són d’origen psicològic, però sí que adverteix que cal fer un “seguiment més específic” d’aquests diagnòstics. El repte, segons destaca la memòria, no és només sanitari sinó també laboral: “els processos d’origen emocional compliquen la reincorporació efectiva del treballador”.

La tendència no és nova, però es consolida. El 2023, la mitjana de durada de les baixes per trastorns mentals ja fregava els 90 dies. El 2024 s’ha superat la barrera dels 98, fet que evidencia l’arrelament d’un fenomen que combina malestar social, pressió laboral i insuficient capacitat del sistema per donar-hi resposta preventiva o terapèutica.

La CASS no planteja, per ara, mesures normatives concretes. Tanmateix, l’informe alerta que aquesta evolució “obliga a avaluar l’impacte econòmic sobre l’equilibri de la branca general”, i recomana monitorar més a fons els grups de diagnòstic amb més durada. En aquest sentit, la salut mental -i l’aparell locomotor, amb una mitjana de 67 dies per baixa- concentren l’atenció tècnica i pressupostària de la institució.

Un altre element destacat del balanç del 2024 és l’impacte desigual que tenen les baixes en funció de la seva durada. Segons la CASS, prop del 40 % dels processos d’incapacitat temporal es resolen en menys de 15 dies. Però no són aquests els que desequilibren el sistema. És el 20 % de baixes més llargues les que concentren la major part del cost total.

Aquest fenomen posa en relleu una paradoxa: la majoria de baixes són breus, però el gruix de la despesa es deu a casos que s’allarguen durant mesos. En aquest segment hi tenen una presència notable les malalties mentals, que sovint no responen als tractaments convencionals i requereixen suport especialitzat. També hi trobem casos crònics de dolor, patologies de l’aparell musculoesquelètic o situacions d’esgotament extrem.

La durada mitjana de les baixes per accident laboral -987 casos l’any 2024- se situa en 67,5 dies, lleugerament per sobre de la mitjana general. Malgrat la reducció d’un 7,7 % en el nombre d’accidents registrats, el seu impacte econòmic continua sent alt, principalment per la seva intensitat. En canvi, les 148 baixes per malaltia professional van tenir una mitjana de 61,5 dies.

Inflació

L’impacte total de la incapacitat laboral temporal en el conjunt del sistema és creixent. De fet, la despesa per aquesta partida (53 milions d’euros) representa gairebé el 78 % del total destinat a prestacions econòmiques per part de la CASS. Aquest percentatge és el més alt dels darrers cinc anys, i s’ha vist agreujat per l’efecte acumulatiu de la inflació en els salaris i, per tant, en les prestacions calculades sobre la base cotitzada.

El problema, però, no és només de quantitat sinó de qualitat: la combinació entre més dies de baixa, més salaris coberts i un increment de casos relacionats amb malestar psicològic configura un escenari nou. És per això que la CASS insisteix en la necessitat de “continuar monitorant amb detall l’evolució dels diagnòstics amb més durada i cost”, com a mecanisme per prevenir un desequilibri estructural de la branca general.

Fins ara, la resposta institucional s’ha limitat a l’anàlisi i el seguiment. No hi ha cap proposta concreta sobre reformes normatives o canvis en el model d’avaluació mèdica. Tampoc s’ha obert un debat públic sobre com reforçar l’atenció primària, la salut mental comunitària o els programes de reinserció laboral per als treballadors afectats. L’absència de mesures proactives genera incertesa, especialment entre les empreses, que veuen com la planificació de recursos humans es complica davant processos cada cop més llargs i imprevisibles.

En aquest context, la salut mental es consolida com un dels grans reptes de futur per al sistema de salut laboral del país.