Pas endavant per no pagar l’impost de les segones residències a Espanya

Els andorrans que disposin de segones residències a l’estat espanyol reben una bona notícia. Tots ells es troben un pas més a prop de no haver de pagar l’impost del 2% del valor cadastral dels apartaments en qüestió. L’impost era un gravamen de l’Agència Tributària Espanyola anual que els veïns del Principat havien de trametre a través de l’IRPF al país veí. Una decisió presa des de Brussel·les per la Comissió Europea, que considera la pràctica fiscal “discriminatòria” per als que no disposen de residència fiscal a Espanya i “vulnera els principis fonamentals de la Unió Europea, com pot ser la lliure circulació de treballadors i treballadores i de capitals”. L’organisme ha obert un expedient d’infracció per mitjà d’una carta d’emplaçament. Aquest és el primer pas per tirar endavant el procediment d’infracció.

La decisió presa a Brussel·les veu la pràctica discriminatòria

En aquest punt, Espanya disposa de dos mesos per complir els requisits plantejats per la Comissió Europea. En cas “d’absència d’una resposta satisfactòria”, la pilota tornaria a estar a la teulada de l’organisme europeu. El següent moviment seria enviar un dictamen motivat, en la que consisteix la segona fase d’aquest tipus d’expedients. En cas que tampoc sigui suficient per solucionar la situació, la darrera posició que podria adoptar la institució seria portar la causa fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Espanya disposa de dos mesos per complir els requisits plantejats

El principal requisit exigit per la Comissió és que les autoritats espanyoles modifiquin la normativa de l’impost sobre la renda de no residents (IRNR), concretament pel que fa a la imputació de rendes immobiliàries. Aquesta acció disposa d’una figura fiscal amb implicacions econòmiques i jurídiques de fons.

Llei discriminatòria

Posant el focus en la llei en qüestió, estableix que les persones físiques amb un immoble a Espanya, sense tenir-lo llogat ni utilitzat com a primera residència, han d’abonar l’impost del 2%. Una llei que afecta no tan sols la comunitat estrangera, sinó també els ciutadans espanyols amb segones residències buides. La discriminació de què parla l’organisme europeu envers els no residents es basa en el fet que la pràctica pot tirar enrere els extracomunitaris, entre els quals s’inclouen els andorrans, a l’hora d’invertir o traslladar-se temporalment a Espanya. En aquest sentit, el text legislatiu significa un obstacle indirecte a la lliure circulació de persones i capitals. És per això que la Comissió Europa reclama a les autoritats espanyoles que corregeixin la situació en el termini màxim establert de dos mesos.

Aquesta suposada diferència de tracte, segons la institució europea, és incompatible amb el Tractat de funcionament de la Unió Europa (TFUE) i amb l’acord sobre l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Més concretament, la Comissió fa referència als articles 45 i 63 del TFUE que garanteixen la lliure circulació mencionada. A més, l’organisme també posa sobre la taula els articles 28 i 40 de l’acord EEE. En aquests es recullen garanties similars per als països de l’àrea econòmica estesa, que no formen part de la Unió Europea.