ECONOMIA

Pas endavant per no pagar l’impost de les segones residències a Espanya

La Comissió Europea inicia els tràmits per prohibir el gravamen que molts andorrans havien d’abonar a l’Agència Tributària del país veí

L’edifici de l’Agència Tributària..Fernando Galindo

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Els andorrans que disposin de segones residències a l’estat espanyol reben una bona notícia. Tots ells es troben un pas més a prop de no haver de pagar l’impost del 2% del valor cadastral dels apartaments en qüestió. L’impost era un gravamen de l’Agència Tributària Espanyola anual que els veïns del Principat havien de trametre a través de l’IRPF al país veí. Una decisió presa des de Brussel·les per la Comissió Europea, que considera la pràctica fiscal “discriminatòria” per als que no disposen de residència fiscal a Espanya i “vulnera els principis fonamentals de la Unió Europea, com pot ser la lliure circulació de treballadors i treballadores i de capitals”. L’organisme ha obert un expedient d’infracció per mitjà d’una carta d’emplaçament. Aquest és el primer pas per tirar endavant el procediment d’infracció.

La decisió presa a Brussel·les veu la pràctica discriminatòria

En aquest punt, Espanya disposa de dos mesos per complir els requisits plantejats per la Comissió Europea. En cas “d’absència d’una resposta satisfactòria”, la pilota tornaria a estar a la teulada de l’organisme europeu. El següent moviment seria enviar un dictamen motivat, en la que consisteix la segona fase d’aquest tipus d’expedients. En cas que tampoc sigui suficient per solucionar la situació, la darrera posició que podria adoptar la institució seria portar la causa fins al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Espanya disposa de dos mesos per complir els requisits plantejats

El principal requisit exigit per la Comissió és que les autoritats espanyoles modifiquin la normativa de l’impost sobre la renda de no residents (IRNR), concretament pel que fa a la imputació de rendes immobiliàries. Aquesta acció disposa d’una figura fiscal amb implicacions econòmiques i jurídiques de fons.

Llei discriminatòria

Posant el focus en la llei en qüestió, estableix que les persones físiques amb un immoble a Espanya, sense tenir-lo llogat ni utilitzat com a primera residència, han d’abonar l’impost del 2%. Una llei que afecta no tan sols la comunitat estrangera, sinó també els ciutadans espanyols amb segones residències buides. La discriminació de què parla l’organisme europeu envers els no residents es basa en el fet que la pràctica pot tirar enrere els extracomunitaris, entre els quals s’inclouen els andorrans, a l’hora d’invertir o traslladar-se temporalment a Espanya. En aquest sentit, el text legislatiu significa un obstacle indirecte a la lliure circulació de persones i capitals. És per això que la Comissió Europa reclama a les autoritats espanyoles que corregeixin la situació en el termini màxim establert de dos mesos.

Aquesta suposada diferència de tracte, segons la institució europea, és incompatible amb el Tractat de funcionament de la Unió Europa (TFUE) i amb l’acord sobre l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Més concretament, la Comissió fa referència als articles 45 i 63 del TFUE que garanteixen la lliure circulació mencionada. A més, l’organisme també posa sobre la taula els articles 28 i 40 de l’acord EEE. En aquests es recullen garanties similars per als països de l’àrea econòmica estesa, que no formen part de la Unió Europea.

HISENDA JO NO MULTA ELS ESPANYOLS AMB RESIDÈNCIES NO DECLARADES AL PRINCIPAT

Els organismes jurídics europeus ja van obligar ara fa dos anys l’advocacia de l’Estat d’Espanya a acceptar que no es podien aplicar multes arran de la sentència i de les decisions del Tribunal Suprem espanyol d’anul·lar les sancions imposades pel model 720. Un model que preveia la possibilitat de sancionar econòmicament els espanyols amb propietats immobiliàries a l’estranger, incloent-hi el Principat, no declarades a l’Agència Tributària del seu país.

La legislació els obligava a declarar els béns a l’estranger des del 2013 fins que se’n va reconèixer la nul·litat absoluta el 2023. Així ho recollia el model 720 que va implantar el govern de Mariano Rajoy i obligava a declarar béns de valor superior als 50.000 euros. Les sancions eren del 150% del valor del patrimoni no declarat, fet que no convidava a regularitzar la situació d’aquests pisos i acabaven convertint-se en apartaments buits al país. La mesura hauria d’haver tingut efectes al mercat dels pisos de lloguer, fent aflorar molts immobles que fins llavors estaven en l’anonimat per no suposar penalitzacions als propietaris.
tracking