REPORTATGE
Les claus que no troben mà
Tres adjudicataris han renunciat als pisos públics de Canillo, allargant una sèrie de baixes que posa en pausa noves promocions.
L’interior d’un dels pisos de Canillo.
Els pisos de lloguer assequible de Canillo semblen portar un encanteri discret. Tot i estar ubicats en un entorn idíl·lic, davant de l’església de Sant Joan de Caselles, i oferir unes condicions gairebé immillorables, no aconsegueixen acabar de fer arrels. El BOPA va publicar ahir tres noves renúncies i, com ja és costum, l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) ha hagut d’activar el seu protocol d’adjudicació directa per trobar nous llogaters entre les persones inscrites al registre, tot i que no havien mostrat interès explícit pel procés concret.
Vint persones han renunciat als pisos de lloguer assequible de Canillo fins ara
L’escenari es repeteix amb certa regularitat: al maig van ser quatre; a principi de juny, vuit més. I ara, tres noves absències voluntàries allarguen un full de renúncies que ja arriba a la vintena. Això sí, els pisos –amb lloguers d’entre 449 i 588 euros, calculats segons la renda– continuen sent una ganga en un mercat difícil com el d’Andorra.
Amb una distribució cuidada, els habitatges de l’antic hotel Pellicer ofereixen des d’un dormitori amb sala i balcó fins a dos dormitoris dobles amb tot l’espai necessari per a una vida còmoda. Però tot i això, sembla que Canillo no acaba de convèncer. La seva distància respecte al nucli central del país, tot i estar ben comunicada, fa de filtre natural per a molts aspirants. Algunes fonts apunten que el fred hivernal o la manca de vida urbana intensa poden jugar-hi en contra, sobretot per a qui ve d’Andorra la Vella o Escaldes.
Aquest malefici amable té, a més, conseqüències col·laterals: com ara que el procés d’adjudicació no s’ha pogut tancar, s’endarrereix l’obertura del concurs per als pisos de Roureda de Sansa, a Andorra la Vella. Un efecte dòmino en clau d’habitatge públic que el Govern es pren amb paciència. La ministra Conxita Marsol ja ha admès que caldrà revisar certs criteris d’assignació perquè l’oferta i la demanda no xoquin.
Mentrestant, els pisos continuen esperant, tan polits com sempre, que algú decideixi donar-los una oportunitat i trenqui la ratxa d’aquest encanteri singular que sembla envoltar Canillo. Qui sap si els pròxims inquilins ho faran amb les maletes carregades d’optimisme... i una mica d’encens. Potser el misteri no és tant el lloc. O potser només falta algú que s’enamori de l’entorn únic.