Espot celebra l'acostament del PS i Concòrdia a la "centralitat"

"Entenc que és costum i forma part del joc polític titllar l'acció política del Govern de poc ambiciosa i poc planificada [...], però en cap cas penso que sigui així". Amb aquestes paraules ha iniciat el cap de Govern, Xavier Espot, el torn de rèpliques i el debat posterior que ha tingut lloc aquest dijous en el marc de la segona jornada del debat d'orientació política. Espot ha donat el tret de sortida a la sessió de tarda donant resposta a les apreciacions que els presidents dels grups parlamentaris han fet aquest matí, on ha aprofitat per celebrar la "moderació formal" d'alguns dels posicionaments expressats pel Partit Socialdemòcrata i Concòrdia i el seu acostament cap a la "centralitat política", uns posicionaments que "no només avalen gran part del nostre programa, sinó fins i tot alguns aspectes del nostre marc ideològic".

El cap de Govern s'ha centrat a respondre les consideracions dels consellers generals per blocs temàtics. Pel que fa a la política migratòria, ha defensat el model de quotes "més restrictiu" que s'ha aprovat recentment per evitar un creixement descontrolat de la població, malgrat que el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, "diu que no és suficient" i que "el saldo migratori hauria de ser negatiu o nul". A la vegada, ha fet referència a les paraules de la líder d'Andorra Endavant, Carine Montaner, que ha denunciat el "drama" per la falta de mà d'obra que viu el país. En aquest sentit, ha defensat que la centralitat política on es posiciona Demòcrates és precisament això, "ni abraçar les receptes dels que creuen que hem de tancar fronteres ni els que creuen que han de poder contractar tants treballadors com vulguin sense tenir impactes col·laterals".

A més, juntament amb el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, s'ha mostrat contrari a les afirmacions que lliguen immigració amb menys seguretat. De fet, i en resposta a Montaner, ha manifestat que "no puc acceptar que es doni a entendre que tenim ordes d'immigrants il·legals sense controlar", ja que, tal com reflecteixen les xifres, de les 350 persones controlades el 2023 només n'hi havia 39 que es trobaven en situació irregular i la xifra durant aquesta primera meitat d'any és de 13 persones.

En relació amb l'habitatge i els comentaris sobre la diferenciació entre pisos a lloguer assequible i pisos socials, Espot ha advocat per diferenciar aquestes dues modalitats però tenir-les en compte si el que es vol fer és "una bona política d'habitatge". En aquest cas, s'ha mostrat contrari amb la idea que s'està fent una competència al sector privat i ha apostat per "continuar construint i tirant endavant" aquesta tipologia de pisos. Un posicionament amb el qual sí que s'ha alienat amb Montaner ha estat amb el de la necessitat de potenciar les construccions ràpides i, precisament, ha recordat que en edificis com el de l'avinguda del Pessebre d'Escaldes-Engordany ja s'estan emprant aquestes noves tècniques constructives.

Espot també ha reconegut que encara queda camí per recórrer pel que fa a l'elaboració de l'índex de preus de referència, un document que des de la bancada socialdemòcrata han reclamat que sigui públic "i conegut pels privats". Lligat a aquesta qüestió, ha fet una crida per introduir noves polítiques fiscals, un treball en el qual l'executiu té poc recorregut però on els comuns encara tenen camí al davant. Quant a les crítiques pels grans tenidors, el cap de Govern ha negat que existeixi aquesta figura al Principat, ja que "no tenim grans fons d'inversió que siguin tenidors d'una part molt significativa del nostre parc immobiliari", per la qual cosa aquest concepte no es pot aplicar igual a Andorra que en els països de l'entorn.

Seguint amb habitatge, ha criticat l'anàlisi "simplista" que es fa des de Concòrdia quan s'afirma que l'increment de preus no es deu al creixement de l'economia, sinó a l'especulació. Així, ha reiterat que l'evolució a l'alça en els preus de l'habitatge es deu a "múltiples factors" i no només a aquesta conseqüència defensada per Escalé. Un altre punt de trobada amb PS i Concòrdia ha estat la necessitat d'anar "desintervenint progressivament el mercat de lloguer", però introduint fórmules que no permetin als llogaters incrementar els preus de manera indiscriminada una vegada s'aixequi la pròrroga forçosa.

Pel que fa als salaris, Espot ha negat, a diferència d'Escalé, un estancament en el salari mitjà, ja que ha defensat que entre el 2023 i el 2024 s'ha apujat un 4,4% i, segons les dades de l'abril, se situa en els 2.701,49 euros, un 6,5% més que durant el 2024. "Això vol dir que l'economia està funcionant. Que els resultats no arriben a tothom? Evident, però, de mitjana, el creixement està beneficiant a la majoria de la ciutadania", ha dit.

Un altre dels temes als quals ha tornat a fer referència ha estat la fiscalitat, un "tema llaminer" on es pot fer "cert populisme". Així, i en resposta a la consellera socialdemòcrata, Judith Casal, ha negat que els bancs tinguin un tractament diferent "a casa nostra", ja que, de fet, a partir de l'any que ve "tots hauran de tributar un mínim del 3%" i durant l'exercici anterior ja van satisfer fins a 4,6 milions que van anar a les arques de l'Estat i altres prop de 5 milions a les arques comunals. Quant als deutes tributaris prescrits, Espot ha indicat que no és cert que hi hagi 41 milions pendents de cobraments tenint en compte que sempre hi ha una part d'aquests deutes "que no s'acaben rescabalant" i que la majoria són per les taxes a la tinença de vehicles i la que s'aplica als titulars de les societats, dues casuístiques en què s'han continuat cobrant aquests deutes tributaris quan un vehicle ja ha estat desballestat o bé quan una empresa ha estat liquidada i no es localitza el propietari.

Així mateix, el cap de Govern ha sentenciat que el Govern no vol incrementar la pressió fiscal i que l'única excepció que hi haurà en aquest cas serà un "increment eventual de les cotitzacions" en el marc d'una reforma "global i valenta" del sistema de pensions. En aquest sentit, i per tal de defensar-se de les crítiques pels impostos que paguen els que més tenen al país, ha exposat que dels 1.000 declarants amb més renda de l'IRPF, que representen un 4% del total, es recapta el 61% de l'import global de l'IRPF i "això vol dir que els que tenen més, paguen més".

En resposta a les interpel·lacions dels grups, Espot també ha assenyalat, en relació amb la diversificació econòmica, que a hores d'ara ja hi ha una seixantena d'empreses arreu del país "que es poden considerar d'innovació i tecnologia" de sectors com ara la salut, el biotech, l'audiovisual, la ciberseguretat o els eSports i, a més, ha avançat que el proper 11 de juliol la ministra Marsol presentarà a la comissió d'economia el pla estratègic d'innovació. També ha defensat el camí que s'està fent per reduir la burocràcia, ja que actualment "un de cada dos tràmits ja es fa digitalment" i ha posat en relleu que la interoperabilitat entre l'administració central i els comuns "ja està funcionant amb diversos casos concrets" com per exemple en matèria de deutes.

Finalment, ha parlat d'altres temes com el pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals, el qual es portarà al Consell General abans del desembre; l'adhesió a nous articles de la Carta Social Europea; la defensa per la ubicació escollida per a l'Arxiu Nacional i el desenvolupament de la llei del patrimoni cultural; i el treball que està en marxa pel que fa al registre d'estudiants universitaris, una qüestió en què "estem treballant de valent i en fase final de redacció del plec de bases per a la seva licitació".

Arguments de l'oposició

En el marc del debat que s'ha mantingut amb els representants dels grups, que ha estat força més conciliador que en ocasions anteriors, Montaner ha reiterat el seu posicionament sobre la necessitat de fer construccions més ràpides abans de desbloquejar el mercat privat; el problema de la "immigració il·legal", una situació que "qualsevol persona d'Andorra veu" perquè "hi ha una situació d'immigració il·legal mai vista a Andorra"; i ha criticat l'elevat cost que ha representat la comunicació de l'acord d'associació i encara hi ha persones "que no veuen els beneficis".

Per la seva banda, Escalé ha explicat novament que des de DA s'ha afavorit massa "el gran capital" i "la crisi de l'habitatge és una prova fefaent d'això", ja que gràcies a l'especulació "s'han fet veritables fortunes". En aquest sentit, ha dit que tot plegat ha estat per la "irresponsabilitat del Govern" per no haver frenat la situació abans. Així mateix, ha tornat a incidir en l'acord d'associació i en expressar "dubtes" per si realment afavorirà a la diversificació econòmica, una situació que no tenen clara des de Concòrdia.

El PS ha criticat que els criteris per accedir als pisos de lloguer a preu assequible, ja que "si no es pot inscriure ningú que cobri 1,2 vegades el salari mínim estem limitant molt" i això s'acaba traduint en el fet que es transformin en pisos socials. A més, ha defensat que cal treballar d'una vegada per totes en la creació de l'agència tributària única i que continuen "expectants" amb el desbloqueig de la negociació col·lectiva per aclarir la situació dels salaris que hauria de veure la llum al setembre.