Un 21% dels colombians vivien en situació irregular a final del 2024

L’estudi es va impulsar per fer una radiografia de la comunitat colombiana a Andorra i va ser un projecte de l’associació de residents, que tot just llavors es constituïa. Una iniciativa que va comptar amb el suport logístic del consolat de Colòmbia a Barcelona i el finançament de Colombia nos une, iniciativa del ministeri d’Afers Exteriors del país dirigit als nacionals que viuen a l’exterior. Els resultats –sobre la base de 318 enquestes– són de final de l’any passat i van constatar que un de cada cinc vivia en situació irregular a Andorra, sense permís de residència ni de feina. Els estabilitzats eren el 66% que comptaven amb autorització d’immigració anual mentre que el 13% restant eren temporers. La informació facilitada pels mateixos residents constata que són una comunitat relativament jove, arribada amb el creixement demogràfic postpandèmic: el 80% feia menys de tres anys que residia al país. També les condicions de precarietat en què viuen una majoria, pels sous baixos i el desemborsament que han de fer en el lloguer. Quantificada amb dades estadístiques, la problemàtica que va expressar la presidenta de l’associació Colombianos en Andorra, Katherine Barbosa, en una entrevista a Diari TV a final del mes passat. Barbosa va exposar que el nombre de colombians regularitzats era de 1.441.

85% veu en el preu del lloguer la principal dificultat

El salari mitjà que declaraven era d’entre 1.400 i 1.600 euros mensuals. L’hostaleria i la restauració era el sector que ocupava la immensa majoria (80%) i, en menor grau, altres sectors de feina eren els d’auxiliars d’infermeria en residències per a la gent gran, conductors d’autobús i la construcció. Tot i que un 70% acreditava formació professional, indicaven que no treballaven en la seva àrea de capacitació en no tenir els coneixements de català necessaris. Sobre les principals dificultats econòmiques, un 85% apuntava l’elevat preu del lloguer (xifrant-lo de mitjana entre els 1.700 i els 2.500 euros mensuals a Andorra la Vella, lluny de la butxaca de treballadors amb aquest nivell retributiu) i el 20% les despeses d’alimentació. Sobre l’habitatge i per poder assumir la despesa, la meitat compartia pis amb persones que no eren del nucli familiar. Entre quatre i cinc persones eren els ocupants de mitjana per vivenda, tal com recull l’informe.

4/5 mitjana d’ocupants per habitatge

Sobre la situació familiar, un 23% tenia fills menors a càrrec a Andorra, amb una mitjana d’entre 0 a 12 anys, la immensa majoria nascuts a Colòmbia. Només un 1,3% ho havia fet al Principat. Una situació que sovint implica un reagrupament familiar irregular perquè els pares no tenen els ingressos fixats per la normativa per poder traslladar al país la família; per això 200 residents hauran de marxar un cop acabi el curs. Barbosa va insistir ahir a demanar “sensibilitat” al Govern, conscients que s’ha comès un error perquè s’ha incomplert la llei, però insistint que els menors s’han arrelat al país. La problemàtica també s’ha traslladat al consolat i al ministeri d’Afers Exteriors colombià, que faciliten suport jurídic malgrat que en aquest àmbit, admet Barbosa, hi ha poc marge de maniobra. L’alternativa que sospesen aquestes famílies és la de marxar a viure a la Seu d’Urgell. Entre els enquestats, només el 8% residia a la capital urgellenca adduint l’alt cost de la vida al país. I pràcticament la meitat dels residents vivien entre la capital (24,5%) i Encamp (22%).

23% tenia fills menors a càrrec, d’entre 0 i 12 anys

Conclusions

L’estudi conclou que les grans problemàtiques de la comunitat són “els lloguers elevats i la dificultat per cobrir despeses bàsiques”; la barrera idiomàtica per treballar en professions qualificades i “poques places per a cursos oficials gratuïts”; falta d’informació del procés migratori per a nous residents, i no comptar amb “xarxes de suport sòlides, més enllà de l’associació Colombiand”. I, entre les propostes, la creació d’un consolat a Andorra per facilitar els tràmits (només un 27% dels participants a l’estudi estaven registrats al consolat de Barcelona), programes d’integració cultural i lingüística, promoure esdeveniments i activitats culturals i xarxes de suport comunitari, i oferir assessorament a l’emprenedoria o formació per a la capacitació laboral. L’associació ha treballat en un projecte d’ajut al dol migratori amb psiquiatres de l’hospital però resta pendent de la contribució del consolat, que s’ha alentit per canvis a l’equip diplomàtic.