UN NOU PAS CAP A L'ACORD

L’extrema dreta veta Andorra

El representant de l’AfD alemanya considera que l’acord només beneficia el Principat i San Marino i no aporta res als ciutadans de la Unió

Plenari del Parlament Europeu a la seu de Brussel·les.

Plenari del Parlament Europeu a la seu de Brussel·les.SFUE

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

“Els beneficis són altament desproporcionats a favor d’Andorra i San Marino”, mentre que “el retorn econòmic o l’avantatge estratègic per als ciutadans de la Unió Europea continua sent molt limitat”. És la valoració que fa de l’acord d’associació l’eurodiputat d’extrema dreta alemany Alexander Sell, un dels quatre parlamentaris que han presentat esmenes a l’informe del comitè d’Afers Exteriors de la UE sobre el que s’ha pactat amb els dos microestats. De manera que per a algú que s’oposa frontalment a la immigració, és euroescèptic i desqualifica la política climàtica i les institucions continentals, Europa ha abaixat el cap i s’ha plegat a totes les demandes d’Andorra i de San Marino. La qual cosa considera inacceptable. I insisteix en una de les sis esmenes que ha presentat que “la càrrega administrativa i la supervisió reguladora podrien superar els guanys pràctics per als estats membres de la UE i els seus ciutadans”. Els altres tres europarlamentaris que representen la resta de l’espectre ideològic han presentat 28 esmenes més i se situen a l’extrem oposat, tot posant en valor la vocació europeista d’ambdós petits estats. Alhora, destaquen que se’ls ha d’ajudar i respectar les especificitats derivades d’una qüestió de mida, tal com consta a l’informe tancat aquest mes.

Els parlamentaris Tynkkynen (conservador, nou esmenes), Zovko (popular, dues esmenes) i Ballarín (socialista, 17 esmenes) posen en valor tres grans eixos que avalen un acord que, diuen, beneficia ambdues parts. El compromís d’Andorra i San Marino amb els valors d’Europa, “la necessitat de preservar-ne la viabilitat” i l’accés al fons Interreg en àmbits com l’educació, la recerca, el medi ambient o la salut pública. Pel que fa a salvaguardar els petits estats davant el gegant de la UE, fan èmfasi en un aspecte molt sensible, com és la lliure circulació de persones, que afirmen que “no és el mateix que la mobilitat descontrolada”, i constaten que “els controls fronterers interns poden millorar la seguretat”. La diputada Ballarín, que pel fet de ser veïna coneix bé la realitat d’Andorra, reconeix “les reformes en matèria de regulació financera” i “la transició cap a una economia més diversificada” del país. Per acabar, s’encoratja a fomentar la cooperació entre Andorra, San Marino i altres països veïns per maximitzar els beneficis del text.

Referents possibles

El posicionament clar i sense embuts d’on són cadascuna de les forces de l’arc parlamentari europeu i els arguments que empren per defensar una opció i l’altra ha de ser un referent per als partidaris del sí i del no al referèndum. Només cal que s’hi fixin bé i fer els retocs, grans o petits, necessaris als raonaments. L’informe del comitè de la UE sobre l’acord d’associació un cop tancat, juntament amb el text íntegre, s’elevarà al Parlament Europeu, on es debatran els avantatges i inconvenients del tractat. A la vista de les esmenes favorables dels grups majoritaris, serà un mer tràmit. És un procediment paral·lel a la decisió de si és mixt o no.


SEBASTIAN TYNKKYNEN. FINLÀNDIA, GRUP CONSERVADOR
​Nascut el 1989 a Lohtaja, és eurodiputat pel partit Perussuomalaiset (Partit dels Finesos) i membre del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR). Anteriorment, va ser diputat al Parlament finlandès i líder de les joventuts del seu partit. És membre de la comissió d’Afers Exteriors (AFET) i participa en delegacions relacionades amb Sud-àfrica i l’Assemblea Parlamentària Paritària OEACP-UE.

​ŽELJANA ZOVKO. CROÀCIA, GRUP POPULAR
Nascuda el 1970 a Mostar, és eurodiputada des del 2016 pel partit HDZ, integrat al grup del Partit Popular Europeu (PPE), del qual és vicepresidenta. Amb una àmplia trajectòria diplomàtica, ha estat ambaixadora de Bòsnia i Hercegovina a França, Espanya i Itàlia. Actualment, és membre de les comissions d’Afers Exteriors (AFET), Pesca (PECH) i Defensa i Seguretat (SEDE), així com de diverses delegacions internacionals.

​LAURA BALLARÍN. ESPANYA, GRUP SOCIALISTA
Nascuda el 1984 a Barcelona, és eurodiputada des del 2023 pel PSOE, dins del grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D). Amb més de 12 anys d’experiència a les institucions, ha estat cap de gabinet al Parlament Europeu. És membre de la comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor (IMCO). Ha impulsat iniciatives sobre protecció dels menors en entorns digitals i defensa dels drets dels consumidors.

ALEXANDER SELL. ALEMANYA, GRUP EUROPA
Nascut el 1980 a Mainz, és eurodiputat des del 2024 pel partit d’extrema dreta AfD, integrat al grup Europa de les Nacions Sobiranes (ESN). Va ser cap de gabinet de la diputada Kristin Brinker. És membre de la comissió d’Afers Exteriors (AFET) i participa en delegacions per a les relacions amb el Japó i l’Assemblea Parlamentària Euro-Llatinoamericana. És suplent a la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers d’Interior (LIBE).

LA UE VA "INVITAR" MÒNACO A MARXAR EL 2023

L’acord no inclou Mònaco, però no s’escapa d’aparèixer a l’informe. I no en surt ben parat. En primer lloc, perquè en contra de la creença popular molt estesa entre els partidaris del no, el Principat no es va aixecar de la taula el 2023 per voluntat pròpia, sinó que se’l va convidar a marxar pels advertiments sobre la permissivitat en la supervisió del sistema financer i el risc de blanqueig de capitals. Per a la UE, Mònaco “continua sent un punt calent per al blanqueig d’actius adquirits il·legalment procedents de Rússia”. De manera que si vol reprendre les negociacions, ara que és a la llista negra, la situació haurà de canviar radicalment.
tracking