Rebuig definitiu a la reclamació de 365 milions dels Cierco a l’Estat

La sala administrativa del Tribunal Superior posa fi al recorregut de la reclamació (arrodonida) de 365 milions que pretenia la família Cierco al·legant la responsabilitat del Govern i l’Autoritat Financera (llavors INAF) en la caiguda de Banca Privada d’Andorra (BPA). Un perjudici que els expropietaris del banc van xifrar en 365 milions d’euros, el valor –segons peritatges citats– que tenien les accions que controlaven (el 75%) abans de la intervenció del banc. La segona instància ha desestimat els recursos interposats per la família –en nom propi o de societats de les quals són titulars– i torna a avalar l’actuació de l’administració abans i després de la nota del Tresor americà contra l’entitat, per evitar el contagi a la resta de la plaça financera.

La sentència rebutja arguments com ara que l’executiu no va actuar amb la celeritat deguda després d’una advertència prèvia dels Estats Units el 2014, la nota verbal de l’ambaixada, citant sentències que durant aquests anys han constatat que l’entitat no era diligent amb la comprovació de l’origen dels fons d’alguns clients. La resolució deixa clar que serà la jurisdicció penal la que haurà de determinar si hi havia o no blanqueig, però que el que ha quedat acreditat en el trapàs de clients de l’entitat intervinguda “és que alguns amb dipòsits quantiosos [...] no van poder acreditar l’origen dels seus fons”, i que “la responsabilitat per aquesta manca de control de l’origen dels fons, al qual venia obligada [BPA] abans d’acceptar-los, no es pot traslladar a l’administració. Admetre el contrari seria tant com admetre que un defraudador fiscal pot fer responsable dels seus actes l’administració tributària per no haver implementat un sistema d’inspecció prou eficaç per evitar el frau”.

Clients que no van poder acreditar els fons, prova dels dèficits del banc

Però és que, a més, els magistrats apunten que el mateix conseller delegat del banc era conscient dels riscos que s’assumien perquè el 2013 va encomanar un informe que va avaluar les eventuals conseqüències juridicopenals cap al mateix conseller delegat i dels òrgans de govern de l’entitat. Informe que va recollir, de boca dels empleats, que “les operacions de comprovació de l’origen dels diners que s’ingressen no es porten a terme de mode general i sistemàtic”. Un escenari que per al Superior és especialment rellevant quan els recurrents pretenen que BPA era una entitat sòlida i que “es valorin les accions ignorant la realitat d’un funcionament que va portar l’entitat a una situació d’extrema fragilitat i que es pretengui, en definitiva, que sigui el Govern qui indemnitzi els accionistes per la pèrdua de valor de les seves accions”.

Nota FinCEN

Sota l’actuació posterior al pronunciament de l’organisme nord-americà, la sentència recorda que ja s’ha analitzat en fins a quatre resolucions anteriors, que detallen l’efecte dominó que va provocar la publicació, amb el tancament de corresponsalies. Citant un informe de l’INAF recollit en una de les sentències esmentades es recull: “Al finalitzar el dia 11 de març l’operativa de [BPA] amb els corresponsals estrangers i alguns operadors de mitjans de pagament s’ha anat deteriorant fins al punt de fer difícil el funcionament ordinari de l’entitat.”

“La doctrina d’aquesta sala administrativa ha estat constant i unívoca en el sentit que l’actuació de les autoritats andorranes després de la nota de la FinCEN va ser correcta i venia emparat per la Llei 8/2015.” Es refereix a la Llei de reestructuració d’entitats bancàries aprovada a posteriori de la qual la sentència recorda que el mateix TC n’ha avalat la constitucionalitat. S’afegeix, a més, que els apel·lants han intentat un rescabalament per part de l’administració espanyola amb idèntic resultat, nul, i malgrat l’arxivament del procés penal seguit contra els membres del consell d’administració de Banco Madrid. Un sobreseïment que “no va comportar que l’acció de responsabilitat contra l’Estat espanyol per la intervenció de Banco Madrid s’estimés”. Finalment, la sentència no dona validesa al peritatge aportat pels recurrents que pretenia avalar la solidesa del banc traient els clients sospitosos.