Menys ajuts de primera necessitat el 2024

El nombre d’ajudes de primera necessitat que va oferir el ministeri d’Afers Socials l’any 2024 cau respecte de l’anterior. Una disminució iniciada ja el 2022 a conseqüència de l’increment d’organismes que faciliten ajudes a la ciutadania del Principat. Així ho va justificar la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, en la roda de premsa de balanç del departament d’Afers Socials, celebrada ahir a la tarda. Els usuaris atesos per aquest programa (servei social d’atenció primària) s’han vist reduïts en fins a 402 individus, xifra que significa un percentatge del 19,5% menys l’any passat respecte al 2023. Segons dades facilitades pel ministeri d’Afers Socials, el 2024 es van atendre 1.640 usuaris, en comparació amb els 2.042 del 2023. Pel que fa a l’import total dels ajuts, malgrat que es van reduir en un 3,5%, es va enfilar fins prop dels 3,5 milions d’euros, un 7,82% més que l’any anterior.

Paral·lelament, l’informe plasma, també, una caiguda dels expedients tractats, tant pel que fa als d’atenció continuada com els d’atenció puntual, en un total del 23,60%. Les xifres, concretament, experimenten una reducció de fins a 346 expedients, passant així dels 1.464 el 2023 als 1.118 l’any passat. La distribució dels informes segons el tipus de família mostra com els principals demandants són les llars unipersonals (346), seguides de les monoparentals (252). Entre les dues categories s’emporten el 74% del total d’expedients tractats. Fins al 2022, en canvi, l’única unitat familiar de què es parlava en aquest sentit era la monoparental, així que la demanda de les llars unipersonal s’ha fet un lloc a l’estadística.

Les 2.035 problemàtiques diagnosticades dels 806 expedients es troben encapçalades pel factor econòmic i la manca d’habilitats parentals i conflictes familiars. Tant aquests dos, com la resta d’àmbits (habitatge, laboral, estudis i salut), han experimentat una caiguda en la majoria dels casos considerabla respecte de l’any anterior. Pel que fa a la salut, en què la problemàtica més destacada és la malaltia crònica, juntament amb la baixa laboral, la reducció en els expedients tractats ha suposat un 36%, sent així el factor amb el percentatge de caiguda més elevat.

Habitatge

A l’altra part de la balança, les xifres facilitades pel ministeri d’Afers Socials mostren un increment important en els usuaris que han rebut ajuts a l’habitatge de lloguer. El 2024 es van atorgar un total de 5.533.776,89 euros en ajuts a l’habitatge de lloguer (un 10,5% més que el 2023), que es van repartir entre 2.517 usuaris (un 15% més que el 2023). Un fet que es justifica, segons Marín, amb les mesures empreses pel Govern en termes de lloguers a preus assequibles per tal de combatre la crisi de l’habitatge en els darrers anys. Entre les mesures s’incloïa la reducció dels anys de residència necessaris per tenir accés a l’ajut, dels cinc als tres.

El 2024 va ser l’últim any en què es va mantenir la flexibilització dels requisits per accedir-hi. Enguany, va recordar la ministra, s’han establert uns nous requisits d’accés en consonància amb la posada a disposició de la ciutadania dels primers pisos del parc públic d’habitatge de lloguer assequible, que tancarà l’any amb prop de 200 pisos, una xifra que s’incrementarà fins als 500 el 2027. Així, s’hauria de pacificar el boom dels darrers anys i reduir-se el nombre d’ajuts, va concloure la ministra d’Afers Socials, Trini Marín.