La Societat d’Autors posa ordre

Una feina ingent per a una estructura tan minsa. Aquesta és la realitat que dibuixa el president de la Societat de Drets d’Autor i Drets Veïns (Sdadv), Lluís Casahuga, per explicar el perquè d’una de les observacions del recent informe del Tribunal de Comptes, el corresponent a l’exercici 2023, quan es xifrava en més de 700.000 euros la quantitat de diners que s’havien recaptat i estaven pendents de distribuir als titulars legítims. De fet, ben bé ja no era aquesta xifra, sinó una un xic superior als 500.000, perquè la resta ja estaven en procés de repartiment. Ara la situació és una altra després que a partir del 2024 l’entitat s’hagi dotat de l’accés a plataformes per identificar correctament a qui pertanyen els drets “i distribuir a qui correspon, sigui al país i fora”, afegeix la directora de l’ens, Stephi Bastús. Alhora, se segueix treballant en l’ampliació de convenis amb societats homòlogues, xifrats ara mateix en una vintena; alguns poden ser amb una mateixa entitat però que té separades en diferents branques la gestió de drets d’obres en funció de la disciplina.

S’han treballat tarifes adaptades als estàndards internacionals

La quantitat pendent de regularitzar se situaria sobre els 200.000 euros, en números rodons. “Hi havia una bossa pendent de feia molts anys. Però primer ho havies de poder identificar correctament”, remarca Bastús. Per això les eines de les quals s’ha dotat l’entitat, amb l’aixopluc de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual. “Cap a final d’any tenim prevista una plataforma de l’audiovisual que també ens permetrà afinar. Això és una estructura petita, molt jove, ara ja tenim un recorregut i ens és més fàcil signar contractes amb societats germanes”, afegeix.

Casahuga, president des del 2022 de la Sdadv, exposa que es va trobar amb “unes circumstàncies complicades”, fruit d’aquesta falta històrica de mecanismes per dur a terme totes les tasques legals encomanades, i que per això una de les decisions que es van prendre va ser suspendre les subvencions que s’anaven atorgant mentre es focalitzaven en la gestió. Aquest 2025, però, ja tornen a estar en marxa, amb l’objectiu de retornar “valor” als seus membres, al teixit cultural del país. Però la Sdadv també ha de completar l’abast recaptatori referent a totes les disciplines –una de les derivades, l’acord amb les ràdios, encara està pendent– i resta a l’espera d’obtenir l’aval governamental per aplicar una nova graella tarifària que ha treballat d’acord amb els estàndards internacionals. “Faltaven coses que no quedaven especificades, són tarifes més entenedores i fàcils; alguna pot variar, però l’objectiu no és un increment, sinó no una aplicació més àgil i més comprensible per a tothom”, especifica la directora de l’ens. Sobre allà on resta per consolidar-se, Bastús indica que des de l’any passat han arribat a les arts escèniques i anteriorment s’havia fet amb les arts plàstiques pels drets, per exemple, de les exposicions. Però se segueix “picant pedra” per arribar a tothom –també a través de les entitats–, i una de les eines que estan preparant és impulsar una nova web amb informació pràctica de “per què he de declarar això, com ho he de fer o com a membre per què m’he d’acostumar sempre a avisar la Sdadv quan faig un concert o per què he de declarar l’obra perquè te la puguem defensar”. Tot un vessant pedagògic per explicar a tots els implicats el perquè de la rellevància d’una entitat com aquesta, que funciona per gestionar la propietat intel·lectual dels autors, recaptar els drets econòmics que es deriven del seu ús i difusió i distribuir-los entre els creadors.