UNA DECISIÓ DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA

El grau de condecoració de França a Vives i Suñé genera controvèrsia

Un sector polític considera que les distincions a l’excopríncep i l’exsíndica haurien de ser d’una categoria superior

Suñé observa la salutació de Macron i Vives durant la visita del Copríncep francès el 2019.

Suñé observa la salutació de Macron i Vives durant la visita del Copríncep francès el 2019.Fernando Galindo

Joan Ramon Baiges
Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Joan-Enric Vives, Xavier Espot, Jaume Bartumeu i Roser Suñé seran condecorats amb la Legió d’Honor de mans del president de la República Francesa i Copríncep, Emmanuel Macron. El president francès va deixar triar als distingits si volien rebre la creu a Andorra, durant la visita programada per a la tardor, o al palau de l’Elisi. Únicament el bisbe va elegir París pensant que a l’octubre hi hauria un altre ocupant al Palau Episcopal, fet que s’ha consumat abans, concretament el passat dia de Canòlich quan va ser nomenat bisbe i Copríncep Josep-Lluís Serrano. La condecoració no tindria res d’inhabitual si no fos perquè un petit però influent nucli polític andorrà considera que algunes d’aquestes tenen un grau inferior de les que el president de la república sol donar a altres personalitats del mateix rang. El director de gabinet de la representació del Copríncep, Robert Mauri, defensa una decisió que és del president de la república.

Concretament, la queixa se centra en la figura de Vives i de Suñé. El primer rebrà la creu de Gran Oficial, mentre que l’exsíndica general serà condecorada com a Cavaller. El cap de Govern i l’excap seran nomenats Comanadors, com ja ho és també Marc Forné. Fonts institucionals van defensar que Vives, com a cap d’Estat, “hauria de ser nomenat amb un grau superior, amb la Gran Creu”, que és la “que s’acostuma a donar a tots els caps d’estat”. Les fonts van insistir que es tracta de l’homòleg a Andorra d’Emmanuel Macron: “Sap greu que no el considerin del mateix rang que altres caps d’estat”. La mateixa queixa es formula amb l’exsíndica general, que serà Cavaller: “És l’única dona i se li dona el grau més baix, havent-hi precedents amb altres síndics”. Tal és l’enuig que les mateixes fonts van indicar que més enllà de persones es pot entendre com “un tema de com França veu les institucions andorranes”.

Tampoc agrada que no s’hagi pensat en Joan Gabriel, l’exsíndic que va crear el grup d’amistat francoandorrà, o l’ambaixador a la Unió Europea, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg, Vicenç Mateu, encara que es pot justificar perquè està encara en actiu en l’àmbit diplomàtic.

Mauri no entén la polèmica. En declaracions al Diari, va explicar que finalment se celebrarà un acte al palau de l’Elisi per entregar les quatre condecoracions alhora i, per tant, donant més rellevància a la cerimònia. A més, va manifestar que el cas andorrà “és excepcional, no s’acostumen a donar tantes condecoracions a un país”, un fet que constata la importància que es dona “dels vincles històrics entre Andorra i França”. “Andorra té moltes persones condecorades, països amb més població en tenen molt poques”, va insistir-hi. I sobre el grau de distinció, va remarcar que Joan Martí Alanis va rebre el mateix que rebrà Vives i que la de Suñé és idèntica a la d’altres exsíndics. Però, en qualsevol cas, va indicar que “no hi ha cap obligació” de donar una categoria en concret, que el president francès i Copríncep és qui decideix.

Cavallers

Han rebut aquesta distinció els excaps de Govern Òscar Ribas i Marc Forné (Comanadors) i l’exsíndic general Francesc Areny, distingits amb la Legió d’Honor pels seus anys de dedicació al servei públic i per haver reforçat la cooperació bilateral amb França durant els seus respectius mandats. El seu reconeixement evidencia el paper destacat que ha tingut la política andorrana en la consolidació de les relacions diplomàtiques i institucionals amb el país veí. Ribas va ser condecorat amb el grau de Comanador de la Legió d’Honor francesa l’any 2011. Forné, que va ser cap de Govern entre el 1994 i el 2005, va ser condecorat amb el grau de Comanador de la Legió d’Honor durant el seu mandat. Aquest reconeixement li va ser atorgat per Jacques Chirac el 2003 per la seva trajectòria política i institucional. El 2015, l’exsíndic Josep Dallerès va ser distingir com a Comanador.

ESTABLERTA PER NAPOLEÓ EL 1802

L’Orde Nacional de la Legió d’Honor és la més coneguda i important distinció de França. Fou establerta per Napoleó Bonaparte el 1802, i atorgada per primera vegada el 1804. Des de llavors, l’entrega el president de la República Francesa. Va ser creada amb dos objectius: unir en una mateixa idea l’honor individual i nacional, i unir el valor militar i civil com a símbol d’un estat fort i unificat. L’any 1962, el general De Gaulle va fer una reforma del sistema d’honors francesos.
tracking