Un accident laboral i dos patrons

L’empleat afectat va patir amputacions en diversos dits de la mà i un trastorn d’estrès posttraumàtic que el van tenir 277 dies de baixa. Els fets van ocórrer el gener del 2019, fa més de sis anys, quan a l’home li va quedar enganxada la mà a la màquina premsadora de cartró que manipulava. Una màquina que era a les instal·lacions d’una de les empreses implicades en el plet, però que li havia cedit la segona, de la qual encara depenia el manteniment. I, de fet, el treballador estava contractat per la segona, malgrat que inicialment la demanda judicial de reclamació de perjudicis la va interposar contra la primera. La confusió era comprensible, i així ho reconeix la sala civil del Superior en una sentència recent, perquè ambdues companyies pertanyien al mateix grup. La sentència del Superior culmina un periple judicial que va començar el setembre del 2019 per la via penal, i reconeix al treballador el dret a una indemnització de 86.533 euros (a la qual s’hauran d’aplicar interessos legals) que hauran de pagar a parts iguals les dues empreses.

Responsabilitat compartida per les disfuncions de la màquina de l’accident

Les diligències prèvies per un presumpte delicte de lesions per imprudència greu es van arxivar l’any 2020, després que la Batllia determinés que la producció de l’accident es devia a la manera de procedir del treballador, que hi va posar la mà per causes desconegudes. Però que no s’hagués constatat una infracció de tipus penal no implica que no hi hagi responsabilitat en l’àmbit civil, determina la sentència, que recull que la imprudència en aquest àmbit “té en compte una mínima culpa o responsabilitat” i, per tant, “responsabilitzar actituds o mancances que no serien tingudes en compte en l’àmbit penal”. I és aquí on estableix la càrrega de les dues empreses: “El fet que s’hagi acreditat que la màquina no gaudia de cap element que impedís posar-hi el braç, i que les fotocèl·lules existents no en provoquessin una aturada automàtica per impedir la producció de les lesions, es considera reprovable i imputable tant a la societat cessionària com a la seva propietària i cedent”.

Responsabilitats compartides malgrat que una part dels recursos d’ambdues companyies estigués centrada a eximir-se de culpa i apuntar a l’altra, més enllà d’insistir en l’acció determinant de l’empleat en l’accident. La sentència assenyala la que va cedir la màquina i era la que tenia contractat el treballador, “per tant, havia d’assegurar-se que aquest treballés en condicions de seguretat: no n’hi havia prou amb el fet que hagués demanat a la cedent que la substituís o valorés si s’hi havia de fer millores. Si considerava que aquest era el cas, havia d’assegurar-se que el treballador no la utilitzés o la utilitzés amb les màximes condicions de seguretat”. I respecte a la que tenia en cessió la màquina i acollia el treballador, “per no haver-se assegurat que la màquina complís amb totes les normes de seguretat, malgrat conèixer les mancances que aquesta presentava”. I és que en l’exposició de fets es recorda que “el sensor de parada automàtica no va funcionar ni tampoc la màquina disposava de la reixa de protecció per evitar la producció d’aquest tipus d’accidents”. Precisament, després dels fets, la societat que explotava la màquina en règim de cessió hi va instal·lar una reixa de protecció.