Càritas contribueix a frenar la crisi de l’habitatge amb 24 pisos socials

Càritas Andorrana contribueix solidàriament a combatre la crisi de l’habitatge que afecta el Principat. La institució disposa de 24 apartaments repartits en dos edificis. Es tracta d’un projecte que l’organisme va iniciar ara fa dos anys gràcies a una donació per tal d’aportar el seu granet de sorra. Els habitatges, d’ús social, es lloguen a preus assequibles i estan destinats als inscrits a la borsa d’usuaris de Càritas. Així ho va fer saber la presidenta de l’entitat, Anna Maria Villas, en la roda de premsa de presentació de la memòria d’activitats del 2024, en què s’exposen els projectes que ha dut a terme l’organisme durant l’any en qüestió. La iniciativa permet a Càritas “dur a terme accions en l’habitatge d’una forma més significativa per tal d’ajudar a oferir respostes a aquesta greu problemàtica que afecta una part ja important de la població del país per mitjà de la promoció activa a l’accés d’una vivenda digna”. Els habitatges estan habilitats com a vivendes socials o a preu assequible, i un d’ells està cedit gratuïtament i sense límit temporal al Govern, que li dona ús de refugi en cas de necessitar portar-hi alguna família o individu davant de situacions extraordinàries.

“Gràcies a la donació de gairebé un milió d’euros podem dignificar i millorar les vivendes”Anna Maria Villas, Presidenta Càritas Andorrana

La taula de comptes de pèrdues i guanys del 2024 es va tancar amb 18.000 euros negatius. Una xifra similar a la d’anys anteriors, ja que, segons Villas, sempre és negativa. Paral·lelament, però, l’entitat va rebre durant l’any passat un ingrés no recurrent de 936.086,47 euros que ja s’està destinant aquest any a rehabilitar les 24 vivendes de què disposa: “Gràcies a aquesta donació les podem dignificar i millorar.” “Són dos edificis molt antics i nosaltres hi estem intervenint, sempre que tenim una mica de recursos acumulats”, va exposar Villas. Per ara, Càritas ha remodelat la teulada, la façana i les finestres dels diversos habitatges. “Molts d’ells estan ocupats per llogaters de fa molts anys, per gent gran, i a mesura que es van alliberant els anem rehabilitant i adjudicant a usuaris que els necessiten segons els estudis de les treballadores socials”, va afegir la presidenta de la institució. La resta d’aquests ingressos es destinaran a “donar solvència i continuïtat a la institució”, va explicar Villas.

“Són dos edificis molt antics i nosaltres hi estem intervenint sempre que tenim recursos”Anna Maria Villas, Presidenta Càritas Andorrana

Caiguda de les ajudes

L’organisme va atendre un total de 1.012 persones en els projectes d’acollida i atenció d’àmbit nacional durant el 2024, xifra que representa un 12% menys que el 2023. Aquesta reducció progressiva d’accions es plasma des dels anys posteriors a la pandèmia i recau, segons la presidenta de Càritas, en el sistema de protecció social públic i privat elevat que provoca un repartiment de les necessitats entre diverses entitats i, en conseqüència, una caiguda de les sol·licituds d’ajudes a Càritas. Amb tot això, la institució va destinar 698.891,18 euros als programes socials. Unes accions que gràcies a l’atenció requerida per un nombre inferior de persones van poder ser més qualitatives, segons l’entitat.

Concretament, tots els projectes van veure com es reduïa el nombre de persones tractades, a excepció del reforç escolar i activitats educatives complementàries, que va experimentar un increment de quatre infants atesos el 2023 a deu el 2024. El programa que va donar suport a més gent va ser el d’atenció primària, amb fins a 552 persones acompanyades, 328 famílies. L’objectiu, en aquest cas, és el d’atendre totes aquelles persones que necessiten ajuda pel que fa a les necessitats bàsiques, com ara l’alimentació, l’habitatge, la salut, i d’altres que permetin millorar situacions concretes: persones que es troben en precarietat, desarrelament i altres situacions, per afavorir així la seva autonomia. En la divisió d’aquest grup per tipus de problemàtiques, els treballadors socials en van detectar fins a un 8% en relació amb la problemàtica de l’habitatge recurrent al país.