L’envelliment dispararà la despesa sanitària en 30 milions el 2030

L’envelliment de la població comportarà un increment sostingut i significatiu de la despesa sanitària durant els pròxims anys. Així ho va exposar el president del consell d’administració de la CASS, Marc Galabert, durant la presentació de la memòria anual al Consell General.

El 2024, la despesa anual es va situar en 130,5 milions d’euros. No obstant això, tenint en compte únicament el risc de malaltia, sense considerar ni la inflació ni la incorporació de nous tractaments o serveis, es preveu que aquesta xifra pugui arribar als 160 milions l’any 2030, amb un increment mitjà del 2,5 % anual. Segons Galabert, la tendència es mantindrà a l’alça més enllà d’aquesta data. Cal recordar que la branca general ja presenta dèficit: l’exercici del 2024 es va tancar amb un desfasament de 37 milions, cobert pel Govern, com ja és habitual des de fa anys.

L'exercici del 2024 es va tancar amb un desfasament de 37 milions

Galabert va fer èmfasi en la necessitat de reduir les hospitalitzacions sempre que sigui possible, així com en la promoció de la prevenció com a eina per contenir la despesa. Amb tot, va advertir que “la missió principal de la branca general no és tant garantir la sostenibilitat valorant si un tractament és o no pertinent, sinó assegurar que la despesa sigui el més eficient possible i arribi de manera eficaç a totes les persones que la necessitin”.

Un dels principals focus de despesa són les hospitalitzacions i els medicaments, que augmenten de manera exponencial amb l’edat. Segons recull la memòria, abans dels 40 anys el cost anual per persona se situa per sota dels 1.000 euros. A partir d’aquesta franja, la despesa es dispara: als 70 anys ja s’acosta als 4.000 euros i als 80 supera els 5.000. Aquesta evolució reflecteix clarament l’impacte que té l’envelliment de la població sobre la sostenibilitat del sistema sanitari.

El valor dels actius gestionats PEL FRJ augmenta en 152 milions d’euros

En aquest context, Galabert va justificar l’augment progressiu de la despesa sanitària recordant que “disposem de més tractaments i medicaments per abordar les patologies de la societat actual”, i que “cada cop es registren més ingressos hospitalaris a causa de l’increment de l’esperança de vida i de l’aplicació de tractaments o operacions que abans es practicaven menys”.

Fons de reserva

Pel que fa al fons de reserva de jubilació (FRJ), Jordi Cinca va destacar que el 2024 es va tancar amb una rendibilitat del 7,33 %, que ha permès incrementar el valor dels actius gestionats en 152 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 30,7 milions corresponen al superàvit de les cotitzacions un cop descomptat el pagament de pensions, mentre que els 122,1 milions restants provenen del rendiment obtingut al mercat financer.

Cinca també va demanar als membres de la comissió legislativa que es combinin mesures paramètriques amb estructurals per tal d’abordar el problema de les pensions, que s’espera que siguin deficitàries el 2026. Si no es canvia res, “el risc és que acabem fent pagar tots els desajustaments que avui en dia tenim només a les generacions més joves”, una situació que seria “injusta” en relació amb les noves generacions”, va sentenciar Cinca.