REPORTATGE
Cuidar la mare no és excusa
El tribunal superior considera injustificada l’absència d’un resident que va estar més d’un any fora d’Andorra per atendre la mare, que estava malalta.
Interior de la seu de la Justícia.
Un home que va passar més d’un any fora d’Andorra per tenir cura de la mare, sotmesa a dues intervencions quirúrgiques a Madrid, ha perdut de manera definitiva l’autorització de residència i treball al país. El Tribunal Superior ha desestimat el recurs d’apel·lació i ha confirmat la decisió del Govern, que ja havia resolt anul·lar el permís per manca de residència efectiva al Principat.
En el recurs, l’interessat va al·legar que l’absència estava plenament justificada per motius familiars greus. Segons va exposar, va haver de desplaçar-se a Madrid per tenir cura de la mare, que va ser operada en dues ocasions –una el gener del 2023 i una altra l’agost del 2024–, i que en cap moment va desvincular-se d’Andorra, on mantenia el domicili, estava empadronat i havia iniciat una nova feina.
Cuidar un familiar a l’estranger no justifica absències
Tanmateix, el tribunal ha conclòs que l’absència no es pot considerar justificable d’acord amb el que estableix la Llei qualificada d’immigració. La normativa exigeix que els residents amb autorització de treball visquin de manera permanent i efectiva al país, i només permet absències per causes molt concretes: vacances, formació, desplaçaments laborals autoritzats o tractaments mèdics del resident. El fet de cuidar un familiar a l’estranger no està previst entre aquestes excepcions.
El resident no cotitzava a la Seguretat Social ni tenia vincles personals al país
El cas no és aïllat. El tribunal ja s’havia pronunciat en una sentència anterior sobre una situació similar i va establir que la cura de familiars fora del país no pot justificar absències prolongades. Aquest precedent ha servit per consolidar una doctrina estricta en matèria de residència efectiva, un concepte clau per a la renovació i el manteniment dels permisos d’immigració a Andorra.
A més, la sala recorda que el resident va marxar del país l’octubre del 2022, abans de la primera operació de la mare, que no va tenir lloc fins al gener del 2023. En un escrit presentat en via administrativa, ell mateix admet que va deixar la feina i el pis compartit amb l’exparella i que va decidir traslladar-se a Madrid mentre buscava una nova feina i allotjament. Aquestes circumstàncies, segons el tribunal, reflecteixen una desvinculació voluntària i anticipada del país que invalida qualsevol justificació posterior.
Els informes policials incorporats al procediment assenyalen que l’home era il·localitzable des del novembre del 2022, i que no va ser fins a un control rutinari l’abril del 2024 que se’l va poder informar formalment de la situació administrativa. L’administració va fer diverses notificacions, incloent-hi la publicació al BOPA, davant l’absència continuada.
La sentència subratlla que la documentació mèdica aportada no acredita que la mare requerís una assistència continuada ni que ell fos l’única persona responsable de proporcionar-la. De fet, a l’alta mèdica de la primera intervenció s’indicava expressament una vida activa a casa i passejos diaris, fet incompatible amb una situació de dependència severa.
El Tribunal també va posar en dubte la versió del resident sobre la seva vinculació amb el país. Segons els registres de la CASS, no havia cotitzat des de l’octubre del 2022, i la seva nova relació laboral es va iniciar molt després de la resolució d’anul·lació, fet que reforça la tesi de la manca de residència efectiva. A més, l’única vinculació personal amb Andorra, una exparella, ja no existia, i no constava cap altre familiar o arrelament estable.