Serrano Pentinat marca el ritme

Sorpresa? Relativa. Imprevist? Fins a cert punt. Del que no hi ha cap dubte és que el relleu al capdavant del Coprincipat episcopal s’ha produït amb més celeritat de la que tots els actors implicats esperaven. I el primer que es va adonar que el temps corria contra la seva voluntat de mantenir-se fins al 2026 al càrrec va ser l’ara només arquebisbe Joan-Enric Vives, com posen de manifest les maniobres dels serveis de la Mitra des de fa un mes i mig davant l’Elisi. El president Macron tenia previst condecorar-lo amb la Legió d’Honor coincidint amb la visita que té programada a Andorra a la tardor, però davant la sospita que en aquelles dates ja no la podria rebre com a cap d’Estat, tal com era el seu desig, Vives va aconseguir avançar la cerimònia fins al mes vinent i celebrar-la a París. Com es va fer avinent la diada de Canòlich, massa tard. De manera que, per molt que els dirigents polítics consultats s’entestin a negar-ho, a tothom l’ha agafat amb el pas canviat. A tothom, no.

Vives va intentar sense èxit rebre la legió d’honor com a copríncep

El nou Copríncep, Serrano Pentinat, ha controlat els tempos de la successió –en contacte directe amb el Vaticà– des que el finat Papa Francesc el va designar coadjutor el juliol de l’any passat. El bisbe ha estat prop de cinc anys membre de la secretaria d’Estat, sota la direcció del cardenal Pietro Parolin, fet que li ha permès establir contactes al més alt nivell i conèixer de primera mà el funcionament de la cúria. Sense anar més lluny, Lleó XIV ha estat fins a arribar al Papat al capdavant del dicasteri dels bisbes, que és l’òrgan encarregat dels nomenaments dels nous prelats. Com ha estat el cas de Serrano, elevat l’últim any. Per si no n’hi havia prou per assegurar que al Vaticà de mà en té i molta, només cal recordar la connexió i complicitat amb Lleó XIV en la llarga i distesa conversa que van mantenir durant l’entronització.

Serrano segueix la doctrina parolin en l’afer de l’avortament

Des de quan sabia Xavier Espot que el 31 de maig la Santa Seu faria pública l’acceptació de la renúncia al govern de la diòcesi d’Urgell que havia presentat al seu dia Joan-Enric Vives és una incògnita. No el moment en què ho comença a comunicar als membres del Govern. La versió extraoficial és que en té coneixement entre el dia de l’entronització del Papa, diumenge 18 de maig, i el consell de ministres de dimecres 21, que és quan només en fa partícips, per raons òbvies, la titular d’Exteriors, Imma Tor, i el responsable de Relacions Institucionals, Ladislau Baró. Els dies següents ho explicarà de manera esglaonada fins al dia abans de Canòlich a la resta del gabinet i a la classe política de més alt nivell institucional, als cònsols i al poder judicial.

L'avortament

Andorra està immersa des de l’època de Toni Martí en un complicat exercici polític per trobar una via que permeti relaxar la posició radicalment contrària a l’avortament sense posar en perill el Coprincipat. La possibilitat de màxims que es veu viable és la de deixar-lo de considerar delicte en el Codi Penal. Amb el benentès que la intervenció sempre s’ha de fer fora del Principat. Un avenç que amb el bisbe Vives hauria estat impossible a la vista de les declaracions públiques que ha fet aquests anys. Tot i que s’ha de reconèixer que ha anat evolucionant tímidament des de les posicions més extremes, quan aspira a ser bisbe de Barcelona, fins a un silenci prou eloqüent, i només quan s’assabenta que l’escollit per succeir-lo és Serrano –alineat amb la doctrina Parolin– comença a deixar entreobrir la porta a les legítimes aspiracions dels andorrans. Igual que amb l’afer de la condecoració francesa de la Legió d’Honor, també és massa tard.

El principi fonamental en tot el procés per a la despenalització de l’avortament és el de l’acompanyament. Un concepte que comença a prendre forma quan apareix a l’informe del catedràtic de dret constitucional Federico de Montalvo sobre les possibilitats legals i alternatives al càstig penal del 2022 que li encarrega el grup de DA. L’expert conclou que la Constitució no és cap impediment per al canvi legislatiu i que hi ha altres models per garantir la defensa del dret a la vida que el càstig penal, que consisteix en l’acompanyament a la dona amb l’assessorament obligatori i un pla d’ajudes socioeconòmiques si decideix tirar endavant l’embaràs. Línia que encaixa amb les primeres paraules de Serrano després de convertir-se en cap d’Estat: “Cal acompanyar les persones que més pateixen i que es puguin trobar en una situació difícil i, per tant, que s’ha de fer costat en cada moment” (de nou la mà de Parolin). Una declaració d’intencions que no trigarem a veure com es materialitza perquè el Govern s’ha compromès a entrar a tràmit la modificació abans que acabi l’any.

L’arribada de Serrano al Coprincipat ha de suposar més que un relleu institucional. Vives assegura que el va incloure a la terna de futuribles que li va enviar al nunci i el Govern s’ho creu o ho fa veure. La història dirà.