Moynat, Cascales i dos fiscals demanen un augment de sou a la ministra Molné

L’ambient als estaments judicials per una raó o una altra sempre està enterbolit. Les últimes setmanes s’hi ha afegit una circumstància que tensionarà encara més les relacions entre totes les parts implicades en la gestió, normativa i control del tercer poder. Perquè quan es tracta de la retribució salarial la crispació es dispara. I això és exactament el que van posar sobre la taula el president de la Batllia, David Moynat, la batlle Azahara Cascales i dos fiscals en representació del col·lectiu durant la reunió que van mantenir amb la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné. Els quatre membres dels cossos de la judicatura van demanar-li que els havien d’augmentar el salari perquè d’un temps ençà la feina s’ha multiplicat tant pel que fa al volum de les causes com a la complexitat. Una petició que la titular del ministeri va rebutjar de ple a causa del retard que arrossegaven en les sentències i les incomptables resolucions del Tribunal Constitucional per la vulneració del dret a un judici de durada raonable. Amb les consegüents indemnitzacions que porten aparellades, de les quals s’ha de fer càrrec l’Estat. La reunió només ha estat el primer capítol d’un estira-i-arronsa que es preveu llarg, intens i complicat.

El salari dels fiscals i batlles més antics es mou prop dels 8.000 euros mensuals

Retribucions

La graella salarial de batlles i fiscals és pràcticament idèntica. Hi ha dues escales de retribucions que es determinen en funció del temps que porten al càrrec. Els més antics tenen un sou que es mou al voltant dels vuit mil euros mensuals, amb 13 pagues, mentre que els que van entrar després del canvi de la llei oscil·len entre els quatre i els cinc mil euros, també amb tretze pagues. En el primer dels supòsits estem parlant d’uns salaris que són equiparables als que cobren els magistrats del Tribunal Suprem espanyol o francès, i les explicacions d’aquests sous cal buscar-los en el moment en què es negociava la Constitució. Abans de l’entrada en vigor de la Carta Magna, els batlles episcopal i francès –nomenats pels Coprínceps– cobraven per sentència emesa i la tarifa acostumava a ser molt superior als emoluments dels advocats, per la qual cosa els seus honoraris eren elevats. Abans de tancar el redactat hi va haver una reunió entre Jaume Bartumeu, membre de la Comissió Constituent, i el magistrat Jean Brunet per tractar la qüestió i d’aquelles causes, aquests efectes. El nombre actual de batlles és de 17, repartits en nou a la sala a civil-administrativa, vuit a la penal i un de suport, mentre que els fiscals són vuit comptant el fiscal general.

Les resolucions del TC per la durada excessiva dels judicis no paren de créixer

Més control

Batlles i fiscals defensen que amb l’actual volum de causes, que s’han incrementat i són més complexes, no donen a l’abast. Una percepció que topa amb la dels responsables polítics i tècnics de la justícia, que entenen que un cop aplicades les primeres mesures del pla de xoc, els efectius de què es disposa són suficients, i en qualsevol cas no es justifiquen els retards, en massa casos d’anys. I per esvair el dubtes de les versions contradictòries s’ha posat sobre la taula la necessitat d’implementar controls de la feina que duen a terme, controls que permetran avaluar el rendiment de cadascun dels membres dels cossos de la judicatura.