Falta mà d’obra a la construcció

La manca de mà d’obra especialitzada i l’encariment sostingut dels materials de construcció continuen sent els dos grans coll d’ampolla que limiten el creixement real del sector a Andorra, malgrat les bones xifres d’activitat dels darrers mesos. Aquesta és una de les principals conclusions de l’últim informe de conjuntura elaborat per la Cambra de Comerç, que constata com, tot i l’augment de la producció i del nombre d’assalariats, les empreses constructores es veuen fortament condicionades per aquestes dues dificultats estructurals. L’evolució del sector és aparentment positiva: el valor afegit brut de la construcció va créixer un 7,4% en el darrer trimestre del 2024, i el nombre d’assalariats registrats es va incrementar també en la mateixa proporció respecte al mateix període de l’any anterior. Tanmateix, aquest impuls es veu llastrat per una realitat interna molt més complexa. Un 66% de les empreses enquestades afirmen que no poden créixer més o assumir més obra per la dificultat d’incorporar perfils professionals formats. Es tracta d’una manca que afecta sobretot les tasques tècniques i especialitzades, com ara oficials d’obra, operaris de maquinària, instal·ladors o personal de formigó, però també perfils de coordinació i obra civil. Aquesta escassetat obliga sovint les empreses a externalitzar serveis, allargar terminis o renunciar a licitacions, amb l’impacte que això comporta en els calendaris, costos i resultats.

7,4% ha crescut el valor afegit brut de la construcció

La segona gran limitació identificada per les empreses és l’encariment dels materials, una realitat persistent des del 2021 que, tot i haver deixat de créixer de manera accelerada, es manté en nivells alts i tensiona els marges de beneficis. Un 70% dels constructors considera que l’increment dels preus dels subministraments i productes continua sent un dels factors més crítics per a la seva activitat. Aquest augment afecta principalment elements essencials com el ciment, l’acer, els perfils metàl·lics, la fusta o els revestiments, però també components importats com portes, finestres o sistemes de climatització. A més, un 43% de les empreses denuncia problemes recurrents amb els transports i els terminis de subministrament, fet que agreuja la pressió sobre la planificació de les obres. En un mercat petit i sense producció local significativa de materials, la dependència de les importacions –especialment procedents de l’Estat espanyol i França– exposa el sector andorrà a fluctuacions de preu i dificultats logístiques que sovint no pot controlar. La conseqüència directa és que moltes empreses es veuen obligades a actualitzar constantment els pressupostos o a absorbir part dels sobrecostos, sobretot en projectes pactats amb tarifes tancades mesos enrere, la qual cosa els deixa sense marge. El resultat és un trasllat parcial dels increments al consumidor final, amb la conseqüent repercussió sobre els preus de l’habitatge i la tensió del mercat immobiliari.

66% empreses no poden créixer més o assumir més obra

Malgrat tot, la construcció es manté com un dels motors de l’economia del país. El nombre d’establiments actius dins el sector ha crescut un 8,3%, i les perspectives de les empreses per a l’any 2025 són, en general, optimistes. Segons la Cambra, el dinamisme es mantindrà gràcies a la inversió privada, a la demanda estrangera i a la continuïtat de projectes d’obra nova, però també a la consolidació del segment de les reformes i rehabilitacions, que continua guanyant pes. Això no obstant, tant l’organisme com els representants del sector alerten que les dues grans dificultats descrites no es resoldran a curt termini sense polítiques específiques. D’una banda, es reclama un esforç coordinat entre Govern, empreses i entitats formatives per potenciar la formació professional i facilitar l’entrada de mà d’obra estrangera qualificada de forma àgil i segura. De l’altra, es demana una millor gestió logística per abaratir costos, millorar terminis i reduir la dependència exterior, especialment per a projectes estratègics. La sostenibilitat del creixement actual dependrà, segons la Cambra, de la capacitat del sector per adaptar-se a aquests condicionants i de la resposta institucional que rebi per superar-los.