RADIOGRAFIA DEL TRÀFIC D'ESTUPEFAENTS DELS DARRERS ANYS
El cànnabis domina la dècada, però creix la diversificació de drogues
Les dades policials reflecteixen oscil·lacions marcades i una activitat cada cop més vinculada a les fronteres
Un comís de droga de la policia.
L’evolució dels comisos de drogues al Principat durant els darrers deu anys mostra un escenari marcat per oscil·lacions notables, canvis en els tipus de substàncies intervingudes i una tendència sostinguda a la concentració d’intervencions a les fronteres. La sèrie de dades disponibles des del 2015 permet identificar certs patrons que han anat definint el perfil del narcotràfic al país, alhora que revela fluctuacions importants en la intensitat del fenomen.
En termes de volum, la quantitat total d’estupefaents intervinguts mostra una trajectòria amb pics puntuals i fases de davallada. El punt més alt de la darrera dècada es registra el 2023, amb més de 10 quilos confiscats, mentre que l’any 2015 en van ser poc més de 4.000 grams. Aquesta diferència reflecteix un augment global del 32,7% entre els dos extrems de la sèrie, malgrat que el volum total ha baixat amb força els darrers dos anys. La mitjana anual durant aquest període se situa entorn dels 11.500 grams, amb anys especialment actius com el 2020 i 2023, i d’altres clarament a la baixa, com el 2016 o el 2022. No es pot parlar, per tant, d’una línia ascendent ni descendent sostinguda, sinó d’un patró de creixement i contenció alternats, molt condicionat per accions puntuals de control policial o canvis en les rutes i dinàmiques del tràfic.
Pel que fa a les substàncies, el protagonisme ha estat clarament per al cànnabis en les seves dues formes més comunes: marihuana i haixix. Durant tota la dècada, aquestes dues drogues han representat, de forma combinada, entre el 60% i el 90% dels estupefaents intervinguts. Tot i així, la proporció entre una i altra ha variat amb el temps. Si bé la marihuana liderava clarament els primers anys de la sèrie, en especial el 2020 i 2021, a partir del 2022 el haixix guanya protagonisme i arriba a multiplicar les seves xifres fins a nivells rècord, per després tornar a moderar-se. Aquest canvi pot respondre a variacions en l’oferta de les rutes de tràfic, o a una preferència en el mercat consumidor. És rellevant també l’augment, més modest però sostingut, de substàncies com la cocaïna, l’èxtasi o la ketamina, que tot i tenir un pes global menor, han aparegut cada cop amb més freqüència i en quantitats més significatives, especialment en formats de dosis petites i disperses.
Les confiscacions al territori interior han cedit pes davant l’augment sostingut a les fronteres
Un altre element que defineix l’evolució del fenomen és el lloc on tenen lloc les intervencions. Durant els primers anys del període analitzat, la major part de les confiscacions es feien a l’interior del país, però a partir del 2021 les dades comencen a reflectir una creixent importància dels controls fronterers, sobretot a la frontera hispanoandorrana. Aquesta tendència ha acabat consolidant-se, amb anys en què la frontera concentra fins al 60% de les drogues comissades. Això suggereix que, més que un consum domèstic massiu, Andorra és utilitzada sovint com a via de pas o entrada per a substàncies provinents d’altres països. El caràcter de país de pas s’accentua també pel perfil dels detinguts: des del 2020 s’ha observat un increment sostingut del percentatge de no residents implicats en casos de drogues, que ja superen àmpliament el 50% de les detencions en diversos anys. Aquest canvi en el perfil dels detinguts reforça la idea que una bona part de les intervencions tenen lloc en contextos de control de frontera o tràfic menor amb origen extern.
El nombre de controls sobre persones no residents ha crescut de manera notable
Al llarg dels anys també s’ha observat una transformació en els formats d’intervenció policial. S’han incrementat notablement els controls en què es detecten petites quantitats de cànnabis, sovint inferiors als 100 grams, especialment a partir del 2021. Aquests controls, classificats al marge de les detencions formals, han esdevingut una eina habitual de detecció, i s’apliquen sobretot a no residents. En alguns anys, el nombre d’aquest tipus de controls ha superat el miler, tot i que les dades recents indiquen un cert descens, possiblement relacionat amb una millor selecció dels perfils a controlar o amb un canvi en els hàbits dels consumidors ocasionals.
Finalment, les dades de la darrera dècada permeten entreveure un cert desplaçament en les dinàmiques del narcotràfic. Les intervencions cada cop són més diverses pel que fa als tipus de substàncies, més orientades a l’espai fronterer, i amb una participació creixent de persones estrangeres. Aquesta radiografia planteja nous reptes per a la seguretat pública, però també per a les polítiques preventives, socials i sanitàries, que han d’adaptar-se a una realitat canviant, sovint marcada per patrons de consum mòbils, contextos de mobilitat internacional i substàncies amb perfils d’ús recreatiu molt diferents dels del passat.