El Govern ultima un marc restrictiu per a les universitats privades

El ministeri d’Educació està ultimant un pla estratègic per reforçar els controls sobre les universitats privades. De fet, es tracta de respondre a la proposta del Grup Parlamentari de Concòrdia que instava el Govern a elaborar un pla estratègic per a l’ensenyament superior, i que va ser aprovada durant el Debat d’Orientació Política celebrat al Consell General fa un any. El titular de la cartera, Ladislau Baró, va explicar que es definiran els paràmetres de creixement, tenint en compte que funcionen sis universitats privades i dues estan pendents de rebre l’autorització, tal com va explicar dimarts el director de l’AQUA (Agència de Qualitat de l’Ensenyament), Isaac Galobardes. Baró va remarcar que l’objectiu és “anar cap a un model més restrictiu que doni resposta a les necessitats del país”.

Xavier Campuzano, director d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica, va desglosar que el pla estratègic “suposarà una petita modificació de la llei d’ensenyament”. Des de Praga, on participava en el Global Forum d’Enseyament Superior, va reiterar que es tracta d’un mandat del Consell General sobre un tema que genera “neguit” en països europeus, i a Andorra “no ens escapem”. Es tracta de crear un nou marc normatiu que tingui una durada amb la qualitat com a prioritat. Campuzano va lloar el treball de l’AQUA, puntualitzant que si els plans d’estudis no passen el filtre de l’agència, no s’autoritzen o es denega l’aterratge d’un nou centre. L’any passat la comissió d’apel·lacions va desestimar tres revisions a la resolució desfavorable de les següents avaluacions: pla estratègic de la UDDI Universidad Digital; modificació del Bàtxelor en informàtica de la Universitas Europaea IMF, i el programa de doctorat de la Western Europe University, institució que va portar l’afer a la Batllia.

El director d’Ensenyament Superior va assenyalar que la regulació actual deixa el Govern sense eines “per aplicar una estratègia que alineï els objectius i les necessitats del país amb l’oferta d’ensenyament superior”. Ara és bon moment, segons Campuzano, perquè hi ha un rodatge i una “radiografia” de les universitats privades i cal tenir clar qui arriba quan s’atorga una autorització. De fet, el director apunta que la densitat d’universitat per habitants es tradueix en una ràtio “alta a Andorra”, encara que matisa que la “realitat actual fa trontollar els estàndards perquè es pot estudiar a distància, des de l’altra banda del món”.

Campuzano defensa que més que posar una limitació, l’important és que les universitats aportin “recerca, coneixement i generin valors”, i remarca que “no és el mateix que darrere hi hagi un fons d’inversió que una fundació”, ja que encara que els dos models són “legítims perquè han de tenir els mecanismes per garantir la qualitat”, un se centra exclusivament en l’àmbit de l’educació i l’altre té també l’objectiu de repartir beneficis. Per això, manté que l’AQUA ha de disposar dels recursos i pressupost per treballar adequadament. Campuzano no és partidari de “posar un sostre, un nombre màxim”, proposa buscar “una realitat viable que no trenqui la bona imatge de país”.

A punt

El pla ha d’estar enllestit durant el juliol per donar compliment a la proposta de resolució aprovada l’any passat en el debat d’orientació política. Concòrdia va proposar crear un pla estratègic per regular les universitats privades, davant l’augment de centres registrats al país. La iniciativa vol garantir la qualitat, la transparència i la coherència del model universitari. L’AQUA ha advertit que l’excés d’aquestes institucions sense una supervisió clara pot perjudicar la imatge d’Andorra a l’exterior. Davant d’aquesta situació, Concòrdia apostava per una resposta política i tècnica que asseguri l’equilibri entre l’atractiu per captar estudiants internacionals i el prestigi del sistema educatiu andorrà.

Diversos països comparteixen el neguit sobre les universitats privades. A Espanya, el creixement d’aquestes institucions ha generat preocupació per la qualitat i l’equitat, i s’han reforçat els controls per evitar títols sense rigor acadèmic. A França, tot i la prohibició d’usar el títol d’“universitat” des del 1880, persisteix la desigualtat d’accés, fet que ha motivat crides internacionals a corregir-ho. A Grècia, la intenció de legalitzar universitats privades ha provocat fortes protestes.