CC retreu al PS la crítica al sistema electoral

El president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos (CC), Carles Naudi, ha retret al Partit Socialdemòcrata les seves crítiques a l’actual sistema electoral que modela el país, unes queixes que considera que no són “justes”, i els ha recordat que quan van guanyar les eleccions el 2009, no es van pronunciar en aquesta línia.

“No trobo necessari canviar el sistema electoral que tenim avui dia, que, de totes maneres, és un sistema electoral de la nostra Constitució, aprovat pels andorrans, i no s’ha de canviar pel gust i conveniència d’un partit a qui no li està anant bé a certes parròquies”, va comentar Naudi en una conversa amb el Diari. Naudi respon així en preguntar-li per les paraules de Judith Casal en què, en una entrevista també en aquest mitjà, va definir com no “ben dissenyat” el sistema electoral del Principat perquè forçava, en paraules seves, a trobar aliances preelectorals i impossibilitava aliar-se en funció dels projectes una vegada l’arc parlamentari està confeccionat.

Prioritzen un model on hi hagi representació territorial

Amb aquestes paraules, el líder de CC es remunta als cinquens comicis des de la Constitució del país, que van desembocar en la legislatura del llavors líder socialdemòcrata, Jaume Bartomeu. “Quan van guanyar les eleccions el 2009 no es van queixar del sistema electoral perquè ja els va anar bé, llavors no es queixaven”, els va etzibar el polític massanenc, que va afegir que “no ho trobo just si un es queixa quan perd i no quan guanya”.

Per a Naudi, el principal punt fort del format actual és la representativitat territorial del Principat que dibuixa un sistema bicameral que impulsa les parròquies: “El nostre sistema electoral té una virtut, que és que la nostra cambra parlamentària, que respecta territori i població i permet que hi hagi la representació territorial, la qual és paritària amb la representació nacional”, va afirmar.

Casal es va queixar que el model actual força a fer aliances preelectorals

El líder de CC para atenció en un fet que ell considera fonamental, que és la proporcionalitat territorial. “El vot total només respecta la proporcionalitat d’habitants. No respecta la proporcionalitat territorial, que no s’ha de perdre de vista perquè té molta rellevància”, explica. En aquest sentit, el polític apunta que, quan es troba en reunions amb altres polítics d’arreu, es pregunten pel sistema electoral, on entra el ventall de possibilitats de ser escollits per “circumscripcions electorals unipersonals” o de fins a llistes de “35 diputats que entren, com aquest que diu, amb l’autobús”.

A més, reflexiona que amb aquesta dualitat es pot donar el cas que hi hagi circumscripcions unipersonals on resulta que “per un vot” ha entrat un i l’altre no. “És just o no és just això? És el que ha triat la ciutadania quan aprova el seu sistema electoral i la seva Constitució”, defensa.

Així doncs, ho compara amb els casos del veí del sud, i més en concret, en les diferències per territoris del seu propi sistema democràtic parlamentari. “És just o no és just que un diputat per Lleida costi no sé quants milers de vots i un diputat per Madrid costi el doble, el triple o el quàdruple més de vots?”, es pregunta el president parlamentari de CC, que assegura que des d’un punt de vista del vot de les persones en sentit quantitatiu, “segurament no estigui bé del tot”, però reitera que també s’ha de mantenir la “paritat territorial”, que, per a ell, no s’ha de perdre.

CONTRARI A CAP CANVI

Alguns dels principals dissidents plantegen un canvi de model, com pot ser una representació participativa més centrada en la representativitat que en la territorialitat. És un debat complex i històric, almenys en el cas d’Andorra. Naudi, però, descarta donar suport a cap canvi.

“Jo crec que no s’ha ni d’ampliar el nombre de consellers, perquè també s’ha arribat a dir que s’ampliï amb set o amb catorze consellers més al Consell, cosa que no trobo necessària ni adient”, puntualitza.

El polític recorda que, no sempre, se n’han escollit dos, de consellers generals en el vot parroquial de les eleccions generals. Després de la reforma del 1978, el Consell General estava compost de 28 consellers, quatre per cada parròquia –de fet, fins a la creació d’Escaldes-Engordany el 1979, eren sis parròquies, amb un total de 24 consellers–. “No s’ha de perdre de vista d’on neix això en el seu dia, que veníem de quatre per parròquia”, recorda.