Aposta ferma per la recerca

La recerca a Andorra afronta dos reptes estructurals: l’atracció i retenció de talent investigador i l’augment del finançament per garantir la viabilitat dels projectes científics. Així ho assenyala la memòria de l’Àrea de Recerca del 2024, que malgrat els avenços en la definició d’eixos estratègics i la consolidació d’iniciatives de suport als investigadors, reconeix que el país encara té mancances per consolidar-se com un referent en innovació i coneixement.

Un dels principals obstacles és la dificultat per atreure i retenir professionals de la recerca. La manca d’un ecosistema científic consolidat i d’un volum suficient de projectes actius fa que molts investigadors acabin desenvolupant la seva carrera en altres països. En aquest sentit, la memòria del Govern subratlla la necessitat de crear estructures més estables i oportunitats atractives per als científics, tant a nivell acadèmic com empresarial. La mobilitat internacional és un factor determinant per a qualsevol investigador, però en el cas d’Andorra, el repte és evitar que aquesta mobilitat es tradueixi en una pèrdua de capital humà que pugui beneficiar altres economies en detriment del país.

Andorra vol un sistema de recerca més competitiu que el que hi ha ara

Paral·lelament, el finançament continua sent un dels grans desafiaments. Tot i que el 2024 s’han destinat 119.168 euros a ajuts de recerca, aquests recursos es consideren insuficients per competir amb altres països de l’entorn. La memòria planteja diverses línies d’acció per incrementar aquests fons, entre les quals, una major col·laboració amb el sector privat i la cerca de noves vies de finançament europeu. Els projectes de recerca requereixen una inversió sostinguda en el temps, i per això el Govern estudia opcions per dotar de més estabilitat els ajuts destinats als investigadors. Actualment, una part important de les subvencions provenen de programes com els fons europeus Poctefa, però la dependència d’aquests mecanismes externs dificulta la planificació a llarg termini.

Davant d’aquest escenari, la memòria assenyala la importància de crear un reglament específic per a la concessió d’ajuts, que permeti agilitzar la gestió i garantir que les subvencions siguin més accessibles i efectives. Aquesta iniciativa hauria de facilitar l’accés a finançament per a projectes que s’alineïn amb els eixos estratègics de recerca establerts pel Govern per al període 2024-2027, que inclouen la sostenibilitat i el canvi climàtic, el turisme i la seva adaptació als nous desafiaments ambientals, el desenvolupament urbanístic i la innovació tecnològica en l’educació.

La investigació necessita més inversió i vincles amb universitats

La manca d’una xarxa consolidada d’infraestructures de recerca també és un factor que condiciona la capacitat del país per impulsar la investigació. La creació de laboratoris, centres especialitzats i col·laboracions amb institucions internacionals són aspectes essencials per garantir que Andorra pugui desenvolupar projectes competitius. Sense aquestes infraestructures, els investigadors han de buscar suports externs per dur a terme els seus treballs, la qual cosa fa més difícil establir un nucli d’investigació estable dins del país.

A més, la necessitat d’impulsar la recerca no només s’hauria de centrar en l’àmbit acadèmic, sinó també en el teixit productiu del país. Un dels reptes que s’ha posat sobre la taula és com incentivar la inversió privada en recerca i desenvolupament (R+D), un sector que a Andorra encara té molt marge de creixement. A països de l’entorn, la col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses és un model d’èxit que permet aplicar el coneixement generat en iniciatives pràctiques amb impacte econòmic i social.

L’informe també posa èmfasi en la necessitat de millorar la difusió i promoció de la recerca. Per aconseguir una major participació d’investigadors i institucions, cal que els ajuts i les convocatòries siguin més visibles i accessibles. Això implica reforçar la comunicació sobre les oportunitats de finançament i fomentar la creació d’un entorn de recerca més dinàmic dins del país.

D’altra banda, un altre aspecte a considerar és la necessitat d’establir acords amb universitats estrangeres per facilitar la formació i el desenvolupament dels investigadors andorrans. Fomentar estades de recerca i intercanvis amb centres de referència pot ser una eina clau per millorar la preparació dels professionals i alhora mantenir el vincle amb el país. Alguns països han creat programes específics perquè els investigadors formats a l’estranger tornin amb projectes consolidats, una fórmula que Andorra podria explorar per garantir que el talent científic es pugui reintegrar al seu mercat laboral.

El futur de la recerca a Andorra passa, doncs, per reforçar aquestes dues grans àrees: captar i retenir talent i assegurar un finançament estable i suficient. Sense aquestes bases, el país corre el risc de quedar despenjat en un sector clau per al seu desenvolupament i projecció internacional.