El TC obliga a repetir un judici per drogues

El Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs d’empara presentat per un home en una causa per tràfic de drogues, després de detectar una greu errada en la valoració de la prova que hauria pogut alterar substancialment la qualificació jurídica dels fets. L’Alt Tribunal ha anul·lat la sentència del 22 de gener del 2025 dictada per la sala penal del Superior pel que fa a la condemna de l’home –va ser penat amb sis anys de presó– i ha ordenat que es dicti una nova resolució que corregeixi els defectes assenyalats.

L’aute fa referència a un home condemnat a sis anys de presó

El recurs es fonamentava, entre altres motius, en la denúncia que tant Corts com el Superior van incórrer en una confusió de quantitats en relació amb el producte estupefaent. Concretament, ambdós òrgans judicials van considerar erròniament que l’home havia adquirit 400 grams d’haixix quan, en realitat, el que havia declarat en el judici oral era que havia comprat 400 euros d’haixix, l’equivalent aproximat a 100 grams. El TC ha qualificat aquesta confusió com una “errada patent o manifesta” que trenca la lògica argumental de la sentència i que pot tenir “una incidència directa en qualificar la droga venuda com a una quantitat notòria o no”.

Aquest error material ha estat considerat prou rellevant per posar en qüestió el fonament de la condemna i ha estat un dels motius pels quals el TC ha decidit intervenir. En matèria penal, la precisió en la valoració de les proves és essencial, especialment quan la gravetat del delicte i la pena poden dependre directament de la quantitat de substància intervinguda o comercialitzada.

A més de la qüestió quantitativa, el TC ha constatat una vulneració del principi acusatori i del dret a la defensa, ja que l’home va ser condemnat per un delicte major continuat de tràfic d’haixix tot i que la Fiscalia no l’havia acusat formalment per aquest tipus penal, sinó únicament per tràfic de cocaïna. Aquesta manca de correlació entre l’acusació i la condemna, sense una justificació expressa en la sentència, ha estat considerada un vici d’incongruència omissiva.

La doctrina del TC exigeix que les resolucions judicials siguin congruents amb les pretensions de les parts i amb els fets que han estat objecte de debat. En aquest cas, la sentència impugnada no tan sols no va respondre de manera explícita a les al·legacions de la defensa sobre aquest greuge, sinó que va confirmar la condemna sense explicar per què es podia condemnar per un delicte que no constava en l’acusació fiscal.

La sentència del TC recorda que el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret és un component essencial del dret a la jurisdicció reconegut per l’article 10 de la Constitució. L’Alt Tribunal conclou que, per garantir aquest dret, cal que les resolucions judicials s’abstinguin de basar-se en errors materials greus i que donin una resposta raonada a les pretensions formulades per les parts.

El cas haurà de ser ara revisat pel Superior, que haurà de dictar una nova sentència tenint en compte les correccions exigides pel TC, inclosa una nova valoració de la prova referida a l’haixix i una anàlisi expressa sobre l’abast de l’acusació de la Fiscalia. Fins aleshores, la condemna queda parcialment anul·lada.