L’últim tràmit del Copríncep, el 26 de juny

Josep-Lluís Serrano Pentinat jurarà la Constitució com a darrer tràmit per esdevenir Copríncep “a tots els efectes” el 26 de juny vinent a les dotze del migdia al nou hemicicle del Consell General, tal com va informar el síndic general, Carles Ensenyat, en la roda de premsa posterior a la junta de presidents ahir a la tarda. Així serà, després d’haver complert els requisits previs iniciats l’any passat. Cronològicament, la designació com a bisbe coadjutor de Serrano va fer-se pública el 12 de juliol del 2024. Dos mesos més tard, el 21 de setembre, va ser ordenat bisbe i, finalment, dissabte 31 de maig, a Canòlich, va convertir-se en Copríncep episcopal.

“El Copríncep ha de jurar o prometre exercir les seves funcions d’acord amb la Constitució”Carles Ensenyat, Síndic general

El nomenament com a bisbe d’Urgell li dona de facto totes les atribucions com a Copríncep, inclosa la facultat de signar lleis. Tot i això, i tal com estipula l’article 43.2 de la Constitució del Principat d’Andorra, ha de “jurar o prometre exercir les seves funcions d’acord amb la present Constitució”, va explicar Ensenyat. Seran presents a l’acte el Govern, els consellers generals, els catorze cònsols, representants de la Santa Seu, el president dels Coprínceps, els directors dels seus gabinets, el Consell Superior de la Justícia en ple, el Tribunal Constitucional també en ple, els exsíndics i els excaps de Govern, ambaixadors acreditats a Andorra, com ara el d’Espanya i de França, i una representació de la seva família.

La jornada s’iniciarà amb la rebuda institucional a les onze del matí per tal que Serrano pugui conèixer les instal·lacions i les autoritats del país presents. Posteriorment, començarà l’acte de jurament amb un discurs del síndic general i de Josep-Lluís Serrano. Paral·lelament, la ciutadania podrà seguir l’acte per mitjà de pantalles habilitades a la plaça. Tant la data com el format de l’acte van ser aprovats unànimement per tots els grups parlamentaris.

L’esdeveniment acollirà, també, una part pública, així que “té molt sentit que hi hagi una part de la jornada que sigui declarada festiva que permeti acudir-hi la gent”, segons Ensenyat, per tal que la ciutadania “interactuï amb el jurament de la Constitució com podria ser amb un acte de presentació de bandera”. Una part de l’acte considerada pel síndic “pública i no tancada a l’hemicicle”.