Humor sense filtres

“L’humor ha de tenir llibertat màxima”, explica l’historicista Jordi Planellas en acabar la seva darrera caricatura. Una més dels més de 2.300 acudits que ha publicat al llarg de vuit anys al Diari d’Andorra. Aquest vespre, a les set a la llibreria La Trenca, Planellas presenta Salt al Vuit, editat pel Diari, un recull que pretén ser homenatge i memòria de les 400 millors vinyetes. L’acte –moderat per l’escriptor i prologuista Albert Villaró– vol ser una mirada aguda a l’actualitat crítica i caricaturitzada. Planellas explica que encara no ha tingut gaire contacte directe amb els lectors, però confia que aquest primer acte servirà per “trobar cares conegudes”. “Serà una bona oportunitat per veure com reacciona la gent”, diu el dibuixant.

Planellas ha dibuixat per al Diari més de 2.300 acudits en vuit anys

Tot i tocar temes delicats com l’avortament o les negociacions amb la Unió Europea, l’autor diu que mai ha rebut crítiques. “No m’han censurat mai. I autocensurar-me, només fins on jo vull arribar, perquè el meu estil no és d’anar a ferir ni provocar”, confessa. Reconeix que alguns acudits poden incomodar, però insisteix que això forma part del joc democràtic. “Sempre hi ha temes més polèmics que generen reaccions. Però tot queda en comentaris al Diari. Mai m’han increpat”, confessa.

Més enllà de la broma, el llibre reflecteix la mirada crítica de Planellas sobre la realitat andorrana. Explica que les vinyetes han estat una forma d’expressar les seves idees. “Són un article d’opinió més. Si crec que una cosa s’ha de criticar, la critico. L’humor serveix justament per a això: per dir el que em sembla bé o malament”, considera Planellas. “Hi ha acudits recents que m’hauria agradat posar, però la idea era tancar aquest cicle. Potser d’aquí a vuit anys en fem un altre”, bromeja.

Amb Salt al Vuit, Planellas vol consolidar la seva trajectòria com a referent de l’humor gràfic a Andorra. Sense estridències ha volgut convertir l’acudit diari en una finestra d’opinió i reflexió. “L’humor, si està ben fet, arriba a tothom. I si a algú no li agrada, també està bé. El límit el decideix cadascú”, conclou.