El ‘nou’ protocol financer limita el paper dels reguladors europeus

La revisió del protocol financer dins del futur acord d’associació amb la Unió Europea introdueix una novetat fonamental: limita el marge d’intervenció directa de les autoritats europees en el sector financer del país. El nou redactat estableix que els supervisors comunitaris –Autoritat Bancària Europea, Autoritat Europea del Mercat de Valors i Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions– només podran actuar en el territori andorrà “si han constatat que no s’han pres mesures per afrontar l’amenaça dins el termini notificat o que les adoptades no l’aborden adequadament”.

La Unió Europea només actuarà si Andorra no respon davant riscos financers

Aquest canvi, introduït dins el text oficial, reforça la protecció de la sobirania andorrana en matèria reguladora i dona més marge d’actuació a les autoritats nacionals, com l’AFA o la Uifand. Segons el text, les decisions adoptades per les autoritats europees “seran legalment vinculants i directament aplicables dins la jurisdicció de l’Estat associat” només quan es compleixi aquesta condició prèvia d’inacció o insuficiència de resposta.

El Principat participarà tècnicament en òrgans europeus sense dret a vot

A més, el protocol revisat delimita les situacions concretes que poden activar aquestes mesures extraordinàries. Es tracta de casos “d’evolucions adverses en el sector financer de l’Estat associat amb capacitat de provocar danys financers importants o afectar l’estabilitat del sistema financer de la UE o d’un o més estats membres”.

El text estableix cooperació basada en subsidiarietat i resposta coordinada

Dins aquest marc, l’esborrany del Protocol 3 aclareix com es finançarà la participació dels supervisors europeus en l’estructura reguladora compartida. En lloc d’unes contribucions genèriques o automàtiques, s’estableix que Andorra “contribuirà a les necessitats pressupostàries [dels supervisors] de manera proporcional” i sempre “en funció del grau d’activitat supervisada dins la seva jurisdicció”.

Encara que no s’especifiquen xifres exactes, el text concreta que els costos derivats d’avaluacions, revisions i controls “hauran de ser assumits per l’Estat associat” únicament quan es portin a terme de forma efectiva. Això suposa una rebaixa potencial considerable respecte a les primeres versions, que no preveien aquest filtre.

El text remarca que “les autoritats competents de l’Estat associat cooperaran amb les autoritats europees en l’exercici dels seus poders”, però mantindran la capacitat d’actuar en primera instància, per consolidar així un model basat en la subsidiarietat i la cooperació sincera.

El protocol preveu un accés gradual al mercat únic europeu dels serveis financers. Andorra podrà escollir els segments als quals vol accedir –banca, assegurances, mercats o gestió d’actius– i establir un calendari propi d’implementació. L’accés només s’atorgarà si s’acredita, mitjançant tres avaluacions independents, que el país ha implementat de manera “completa, plena i efectiva” la normativa europea aplicable.

Aquestes avaluacions han d’incloure una revisió del sector financer, una anàlisi jurídica de l’adequació del marc legislatiu i un informe sobre la infraestructura de supervisió. Si el resultat és positiu, la Comissió Europea podrà emetre una recomanació favorable, i el Comitè Conjunt formalitzarà l’accés al segment sol·licitat.

Però el text també incorpora garanties. Si més endavant es detecten “deficiències significatives” o manca de cooperació, la UE podrà suspendre parcialment l’aplicació del protocol, però només seguint un procediment específic que inclou una notificació prèvia, l’obertura d’un període de diàleg i una possible apel·lació davant el TJUE.

Finalment, es deixa clar que les autoritats andorranes tindran veu en els òrgans europeus de supervisió, amb “els mateixos drets i obligacions que els estats membres” excepte el dret a vot. Aquesta participació tècnica permetrà al país defensar els seus interessos i participar en l’elaboració de normes sense perdre capacitat decisòria.

Amb aquesta nova formulació, el protocol no només limita el pes directe dels supervisors comunitaris sinó que adapta les obligacions financeres del país a la seva realitat, evita sobrecostos innecessaris i garanteix un encaix més equilibrat i transparent dins el marc europeu.

Fonts properes a les negociacions han indicat que aquest document ha estat exposat a les entitats bancàries, que l’han rebut de forma positiva, ja que dona més autonomia als organismes del país.