POLÈMICA A LA PRESÓ
L’advocat qualifica de presumpta tortura el cas de la cel·la amb orina
Titlla la situació d’inhumana i contrària als drets fonamentals reconeguts
El centre penitenciari de la Comella.
L’advocat Josep Anton Silvestre ha denunciat públicament uns fets que haurien tingut lloc dissabte a la matinada al Centre Penitenciari de la Comella i que, segons el seu parer, podrien constituir un delicte de tortura o tracte degradant. Segons explica en un comunicat, “els interns van ser obligats a romandre, durant almenys quatre hores, en una cel·la impregnats d’orina humana”.
Els fets van ocórrer a la cel·la 209, on van ser reallotjats dos interns per la desinfecció de la seva cel·la habitual. En aquell espai reduït de només vuit metres quadrats, hi havia un tercer intern afectat per problemes mentals i sota medicació, que va patir “dues miccions involuntàries de gran quantitat” sobre el seu llit. Silvestre denuncia que, malgrat la gravetat de la situació, “no es va facilitar accés a una dutxa ni aigua per rentar-se; no es va subministrar roba per canviar-se ni es va autoritzar un trasllat de cel·la, tot i existir cel·les lliures al mòdul”.
Encara que les cel·les disposen de dutxa i aigua corrent, van estar tancades i els interns van estar a les fosques. Els dos interns van haver de dormir “amb les peces de vestir impregnades de gran quantitat d’orina” i, com a única alternativa, “es va donar com a solució dues mantes per estirar-se a terra”, mentre l’orina regalimava per terra sense cap opció de neteja. “Com és evident, els dos interns que van estar a terra no van dormir”, afegeix Silvestre. Un d’ells va arribar a vomitar per la situació viscuda. “És intolerable acollir-se a protocols per justificar per part d’alguns funcionaris” aquests fets, remarca.
L’advocat explica que l’experiència ha requerit la intervenció d’un professional de salut mental per atendre els interns, afectats emocionalment. “Mantenir tres persones recloses, amb les seves facultats mentals disminuïdes per la medicació, no és la forma ni el mode de tractar un ésser humà”, afirma.
Silvestre considera que els fets podrien ser constitutius d’un delicte de tortura (article 110 del Codi Penal) o, si més no, de tracte inhumà i degradant (article 112). També critica la resolució de la Batllia de Guàrdia per no haver admès la petició d’habeas corpus: “Resolent-se la petició sense escoltar les víctimes no té cabuda en una administració de justícia del segle XXI”.
El lletrat denuncia la manca de transparència judicial i demana tornar a publicar autes relatius a llibertats i drets fonamentals. També insta les institucions a formar el personal penitenciari i judicial en matèria de drets humans i a garantir la tutela efectiva de les persones internes. Segons el comunicat, calen canvis estructurals que assegurin una resposta digna i àgil davant vulneracions tan greus.
Els fets s’han posat en coneixement de la direcció del centre i de la Fiscalia General. El despatx recorrerà les resolucions d’inadmissió dictades i confia que les institucions actuaran “conforme a dret”. A més, agraeix la ràpida actuació dels responsables penitenciaris un cop coneguts els fets, tot recordant que “els drets humans no poden veure’s compromesos per la por de qüestionar una conducta incorrecta”. El comunicat acaba agraint als funcionaris i a la direcció, que, assabentats del que havia succeït, “van procedir a actuar immediatament per resoldre i posar fi a la situació viscuda per les víctimes”.