COMPAREIXENÇA DE L'EMPRESA FAMILIAR ANDORRANA
Lloguer inclòs per contracte
L’EFA proposa que les empreses puguin vincular el contracte laboral amb l’habitatge per tal de facilitar-ne l’accés als treballadors

El secretari tècnic de l’EFA, Joan Tomàs, durant la comissió.
L’accés a l’habitatge, la reforma urbanística i la normativa al voltant del treball necessiten una visió de futur. L’Empresa Familiar Andorrana (EFA) va comparèixer dimecres davant la comissió legislativa encarregada per mostrar la fotografia actual de l’economia i l’empresa andorrana. La imatge, més que alleujar, alerta d’una sèrie de problemàtiques que requereixen, segons va suggerir l’EFA, solucions consensuades amb tots els actors econòmics. “La nostra proposta és que en el contracte laboral s’incorporés el contracte de lloguer, vinculat al temps de pertinença a l’empresa”, va explicar Joan Tomàs, secretari tècnic de l’entitat, tot destacant que hi ha sectors que ja ho practiquen, encara que de manera informal.
“Proposem incorporar al contracte laboral el de lloguer, vinculat al temps a l’empresa”
Empreses dels àmbits estratègics com l’hoteleria, la restauració, el comerç minorista o la construcció ja estan oferint habitatge a perfils clau per poder cobrir llocs difícils de suplir. “No pots portar un xef si no li ofereixes un lloc on viure”, va exemplificar Tomàs. Ara bé, com que els dos contractes són independents i no existeix un marc legal que en reguli la vinculació, la situació genera inseguretat jurídica tant per a l’empresari com per al treballador. “La idea és que això pugui ser una pràctica legal i estructurada”, va assegurar.
“S’hauria de flexibilitzar la volumetria, l’alçada i les dimensions dels habitatges nous”
Per a l’EFA, cal legalitzar aquest tipus de pràctica per fer-la viable i segura. “L’empresari s’ha de preocupar de tenir un estoc d’habitatge o un acord amb determinats propietaris per poder-los cedir mentre treballin amb l’empresa”, va detallar el tècnic. Tomàs també va posar el focus sobre la necessitat de revisar la normativa urbanística per facilitar la construcció de nous habitatges, especialment de lloguer. “S’hauria d’estudiar la possibilitat de més edificabilitat a les zones urbanes per garantir habitatge”, va defensar, reclamant flexibilitat en la volumetria, l’alçada i les dimensions dels habitatges nous. En aquest sentit, va citar exemples internacionals, com el cas de la ciutat d’Austin als Estats Units, on flexibilitzar els límits de la construcció va ajudar a reduir la pressió sobre el preu del lloguer. “Caldria revisar els plans urbanístics aprovats i el règim que regeix determinats edificis”, va afegir. A més, davant la disjuntiva entre necessitat de mà d’obra i restriccions migratòries, Tomàs aposta per un model equilibrat. “L’ideal és la moderació en el creixement”, va dir, tot assenyalant que el país té una forta estacionalitat laboral, amb pics de demanda a l’hivern i l’estiu. Per això, considera indispensable que el sistema d’immigració permeti cobrir les necessitats puntuals, especialment en sectors que no poden prescindir de personal. L’entitat està confeccionant també un màster de concertació publicoprivada, dissenyat específicament per al context andorrà. “El màster sorgeix de la necessitat de fomentar una cultura de cooperació entre el sector públic i el privat”, va afirmar Tomàs, assenyalant que els països amb millor governança són precisament els que fomenten aliances. El programa, elaborat amb la col·laboració de l’ESADE i liderat per la professora Mònica Reig, experta en governança pública, té una durada prevista de dos a tres mesos, amb vuit sessions presencials, classes en línia i treball complementari. Està dirigit a funcionaris, directius d’empreses públiques i privades i inclourà entre 25 i 35 alumnes, amb un equip docent de sis professors. L’objectiu és proporcionar eines jurídiques per fer possible una col·laboració eficaç entre administració i empresa. “És un projecte fet a mida per Andorra, i és el tipus d’iniciativa que ens pot ajudar a superar la desconnexió institucional que massa vegades patim”, va concloure.

Un espai ‘coworking’.
EL 'COWORKING', AL PUNT DE MIRA
“Hi ha cada cop més persones de compte propi que venen a Andorra a treballar com a empreses”, segons Tomàs. Un fenomen en auge sense frens. Xifres recents apunten a més de 2.000 nous negocis propis, molts dels quals operen en espais de coworking, com confirma el secretari tècnic.
Una mostra palpable és la imminent inauguració d’un nou espai a Escaldes-Engordany. Segons expliquen en un comunicat, consolida Andorra com un entorn atractiu per a professionals i start-ups. Tanmateix, des de l’EFA s’alerta que l’auge del compte propi no s’està traduint en una millora significativa dels indicadors econòmics. “Les dades macroeconòmiques no assenyalen que hi hagi hagut una diversificació a conseqüència d’aquest increment. Això és una constatació”, subratlla Tomàs.
El secretari tècnic qüestiona fins a quin punt aquestes activitats aporten valor real al país. “La pregunta és: la renda per càpita creix amb aquests perfils?”, planteja, i afegeix que malgrat que algunes activitats poden contribuir al PIB, “no veiem un impacte generalitzat”. En comparació, països similars com Liechtenstein, Luxemburg o Malta han experimentat increments clars en la seva renda per càpita, mentre que Andorra sembla estancada.